Del "farà una destrossa enorme" al "crea feina"

Quan arriba l’agost i Arguisuelas (127 habitants), a la Serranía Baja de Conca, el mirador d’El Viso, amb diversos bancs per asseure’s, fa l’efecte de la Gran Vía de Madrid, perquè a l’horitzó, entre turons de pinedes, s’hi veu una bonica posta de sol. "L’impacte seria brutal perquè la destrossa serà enorme. Ells en treuen el caolí i se’n van i nosaltres carregarem els neulers", descriu Julián Bustamante, l’únic regidor d’IU-Podem a l’Ajuntament –governat pel PP, que té els altres quatre regidors– i que és una de les cares visibles del moviment veïnal contra l’ampliació de la mina que explota l’empresa SICA-Euroarce.

Al gener l’Ajuntament va sotmetre a consulta popular el suport a una nova fase de la mina, que s’acostaria a les pinedes més pròximes al mirador. Dels 64 vots que es van emetre, 48 van ser per refusar el projecte d’explotació de l’empresa, que al municipi té tres plantes de processament. Des dels anys 70 l’empresa Sica, adquirida el 2009 pel Grup Samca, extreu a Arguisuelas aquest mineral argilós essencial en la indústria de la ceràmica. Segons l’empresa, les extraccions creen 110 llocs de treball i tenen un impacte econòmic de sis milions d’euros. Bustamante redueix la xifra. "Als anys 70 sí que hi hauria 30 o 40 persones treballant-hi, però ja no. Engreixen les xifres per mirar de convèncer", afirma. Malgrat l’oposició veïnal a Arguisuelas, al poble de davant, Carboneras (797 habitants), recolza l’ampliació de la mina perquè és fonamental "per a l’economia de la comarca i per mantenir l’ocupació", explica a EL PERIÓDICO l’alcalde, Carlos Arteche, també del PP.

Una moció de suport

En un ple del seu Ajuntament es va aprovar fins i tot una moció de suport a l’activitat extractiva del caolí perquè, deia el text, "sosté una xarxa indirecta de petites i mitjanes empreses [...] essencials a la comarca i la capital" i és el "suport econòmic" de prop de 90 famílies repartides entre els pobles del voltant [10 treballadors de la mina són veïns d’Arguisuelas]. "Gràcies a la mina hem augmentat població. Ja no és només pel caolí, sinó pels negocis", afegeix l’alcalde, que evita polemitzar amb el poble del costat.

Palpant el tema als carrers de Carboneras es percep que és un assumpte de controvèrsia i que no estan per orgues. "Guaita, la mina dona molta feina. Si no fos per la mina, això seria mort. La gent jove se n’hauria anat. No posis el meu nom, però, que tinc un negoci i gent de diversos pobles que hi opina a favor i en contra, i no vull problemes", comenta una dona. Tants caps, tants barrets. "L’ampliació és a nosaltres que afecta i volem defensar el que és nostre", hi intervé Bustamante.

Segons l’opinió del regidor, la companyia minera deixa a les arques de l’Ajuntament –aquest diari va intentar sense èxit obtenir la versió de l’alcalde– un total de 23.000 euros anuals, una xifra que "després de veure l’oposició veïnal van apujar fins arribar als 150.000 euros, amb la construcció també d’una piscina i més coses, però no és una qüestió de diners, sinó de protegir el paratge".

Subscriu-te per seguir llegint