Clotilde Agirre: "M’agrada tant que fins i tot em molesta tenir vacances"

"Les meves amigues em van recomanar que anés a un centre de dia. No els vaig fer cas i em vaig matricular a la universitat. És la millor decisió que he pres en la meva vida. M’encanta. M’agrada tant que fins i tot em molesta tenir les vacances de Setmana Santa. Vull aprendre. A més, hem fet una colla formidable d’amics. Soc feliç". Qui parla així és Clotilde Agirre, de 91 anys, l’alumna més veterana de la Universitat Pública del País Basc (UPV-EHU).

Cada dia, amb l’ajuda del seu caminador, la Clotilde acudeix al palauet del centre de Bilbao on estan ubicades les Aules de l’Experiència, un programa acadèmic amb 26 anys d’història que està dirigit als més grans de 55 anys no actius laboralment i per al qual no és necessari tenir estudis universitaris previs.

Quan els alumnes han d’entrar a internet per accedir a l’aula virtual, la Clotilde no demana ajuda. "M’encanta l’iPad, ¡que còmode que és!", explica davant el somriure còmplice dels seus companys, la mitjana d’edat dels quals supera els 65 anys i entre els quals hi ha des de mestresses de casa o transportistes sense estudis fins a enginyeres informàtiques.

Aquest curs hi ha 1.044 sèniors matriculats als campus bascos i molts més en llista d’espera. Les places es concedeixen per sorteig i hi ha llista d’espera, fins i tot d’anys. Quan Mario Liendo, enginyer jubilat de 65 anys, va ser admès ho va celebrar amb magnificència. Ara assisteix a classe al mateix palauet bilbaí on, de jove, acudia a concerts d’Eskorbuto, icona del punk basc. El que als anys 80 era un gaztetxe (centre juvenil ocupat) avui és un noble edifici propietat de la BBK i cedit a la UPV-EHU.

Els alumnes han penjat la bandera palestina a la façana de la seva universitat. "La facultat no té edat. Som gent compromesa i ens agrada la solidaritat", explica Kepa Ibarra, que durant 22 anys va treballar a l’Ajuntament de Bilbao com a delegat sindical. És l’únic de la colla que es declara "insubmís digital".

‘Pintxos’ i vins

Els estudis tenen una durada de quatre anys i assignatures que van des d’història de la música i literatura fins a nutrició i salut. L’any que ve hi haurà una altra matèria nova: intel·ligència artificial. Sense exàmens pel mig, els estudiants aconsegueixen el títol universitari en Ciències Humanes. Tret que hi hagi problemes mèdics, l’assistència és obligatòria (cada dia passen llista). Les classes comencen al matí i acaben passades les 13.00. "Tenim temps per recollir els nets de l’escola", somriu una alumna. Els dijous, això sí, són sagrats perquè després de classe la quadrilla trepitja el nucli antic de Bilbao per al pintxopote (prendre vins i alguna cosa per picar). "Les sortides culturals que fem de tant en tant són el millor de la universitat. I el pintxopote, ni t’ho explico", somriu Mikel Romano.

Les Aules de l’Experiència bullen de ganes d’aprendre, socialitzar i viatjar. El Mario ja ha demanat al rector de la UPV-EHU que aprovi el programa Erasmus Sènior. "A veure si tenim sort i ens ho concedeixen", sospira l’enginyer. El programa acadèmic, a més, inclou activitats paral·leles a les classes, com cinefòrum, taller de teatre i cor.

Subscriu-te per seguir llegint