La "decisió estratègica" de la NASA per no allunar

El viatge d’Artemis 2 entrarà als llibres d’història com el viatge que va iniciar una nova era de l’exploració espacial i, potser, fins a la primera diàspora humana fora del nostre planeta. La missió es va concebre des dels inicis per ser el primer viatge tripulat al voltant de la Lluna en més de 50 anys. El primer de la nova generació de missions que aspiren a establir presència humana permanent més enllà de la Terra.

I el primer a portar quatre terrícoles fins al punt més allunyat del nostre planeta registrat fins ara. El segon vol d’Artemis s’ha concebut com un viatge històric que, no obstant, mai arribarà a trepitjar el sòl lunar. Segons el parer de la NASA, això respon a una "decisió estratègica" segons la qual ara és el moment de perfeccionar cadascun dels sistemes, validar totes les noves tecnologies i, sobretot, aplanar el camí perquè les pròximes missions sí que aconsegueixin descendir i quedar-se.

Aquests són els cinc motius pels quals la missió Artemis va arribar ahir a la Lluna però ni va aterrar ni va deixar cap empremta sobre el polsós sòl lunar.