Tres categories de protecció des del 2016

El catàleg de protecció classifica des del 2016 els establiments emblemàtics en tres categories. L’E1 distingeix establiments de gran interès (destaquen patrimonialment perquè han quedat lliures de modificacions substancials o d’afegits que els puguin desfigurar). L’E2 defineix els d’interès (posseeixen elements o conjunts patrimonials d’interès singular, però que "en intervencions posteriors a la seva construcció han perdut la coherència unitària inicial genuïna"). La categoria E3 és per a elements d’interès paisatgístic, que "encara formen o han format part d’establiments que defineixen un ambient o paisatge urbà determinat, amb valors patrimonials coherents".

La classificació no era la primera, ja que inicialment l’arquitecte Alberto Mejías havia elaborat una primera versió amb una mica menys de 200 locals, que va servir de germen. D’aleshores ençà ha intervingut en nombroses reobertures i ha mirat de vetllar per la preservació de desenes de negocis històrics al ser traspassats. En paral·lel, l’Associació d’Establiments Emblemàtics, creada el 2011 i que presideix Josep Maria Roig, ha reivindicat la defensa del patrimoni immaterial de les botigues, per salvar la seva activitat i no només els seus ornaments.