Illa promet ajuda als ajuntaments per construir tota la vivenda possible

"La Generalitat ha tornat als ajuntaments", va proclamar el president Salvador Illa per resumir com ha convertit en un assumpte estratègic fer partícips els municipis de l’agenda del Govern. Ho va fer davant desenes d’alcaldes i regidors durant la inauguració del I Fòrum Municipalisme, organitzat per EL PERIÓDICO i Prensa Ibérica, un escenari des del qual els va prometre un recolzament incondicional per afrontar el principal maldecap que tenen en aquests moments els ciutadans i, per tant, els responsables locals: l’accés a la vivenda. A tots ells, el president els va reclamar "coratge" per construir "tanta vivenda com càpiga" als seus municipis i va garantir l’empara de la Generalitat a escala política, jurídica i econòmica per fer-ho possible.

"Encara que hi hagi una pancarta queixant-se, el Govern estarà al vostre costat. Sou clau en aquesta missió de país", va solemnitzar Illa, conscient de l’enrenou que va generar la seva entrevista a EL PERIÓDICO, en la qual va apostar per "densificar" les ciutats per afrontar el repte de la vivenda accessible. De fet, va manllevar de l’arquitecta cap de l’Ajuntament de Barcelona, Maria Buhigas, el concepte de "intensificació" si això contribueix a generar més consens. En tot cas, la filosofia és la mateixa: que es construeixi tanta vivenda com es pugui als espais disponibles per afrontar el que va definir com una autèntica "emergència de país".

"Activar, no frenar"

El Govern ja ha definit 69 àrees prioritàries amb plans urbanístics per impulsar on considera viable edificar més pisos sota aquest criteri a l’àrea metropolitana, a més de tenir en cartera una modificació de la llei d’urbanisme per escurçar els temps de construcció. "Tendim la mà per activar, no per frenar; per planificar i guanyar vivenda de manera sostenible, també per aplicar la llei i fer-la complir a tots i per protegir els veïns i no per especular", va afirmar Illa, que va deixar la porta oberta a continuar legislant per mirar de posar límit al lucre amb els pisos. Per al president, la vivenda, la convivència i l’educació són els tres pilars pels quals els responsables públics han d’arremangar-se per garantir la cohesió social als municipis, ara "amenaçada" pel creixement de les desigualtats.

No es tracta, va voler emfatitzar, de cap cosa que els alcaldes no hagin fet abans. Va recordar que des de les primeres eleccions municipals després de la dictadura, el 1979, els ajuntaments han sigut el "motor" de la transformació dels municipis i de les garanties de convivència. "Si avui som un país més cohesionat, és gràcies a la vertebració que exerceixen els ajuntaments", va reconèixer, convençut que no es pot governar "a l’esquena" de l’àmbit local. I va treure pit d’estar destinant "més recursos que mai" als municipis.

En aquesta línia va intervenir la presidenta de la Diputació de Barcelona i alcaldessa de Sant Boi de Llobregat, Lluïsa Moret, que va situar el municipalisme com el primer para-xocs davant els discursos "populistes i antidemocràtics" que agiten la "desafecció" respecte a les institucions. Fer-los front, va detallar, passa per l’acció de proximitat, per governar "escoltant i mirant als ulls de la gent" i sent "sensibles" a les seves necessitats, que han d’estar al "centre" de l’agenda de cada alcalde. Si s’aturen aquests "problemes reals", es genera "credibilitat i confiança" als ajuntaments, va apuntar, i va apel·lar a "recuperar els vincles de confiança amb els nostres veïns" i el concepte de "comunitat" com a escut davant l’ascens de l’extrema dreta.