La tripulació d’Artemis demana unitat a la Terra, el nostre «bot salvavides»

La tripulació de la missió Artemis II de la NASA ha tornat a la Terra després de completar amb èxit un històric viatge de deu dies al voltant de la Lluna, en una operació que marca una fita en l’exploració espacial que estableix les bases per a futures missions tripulades al satèl·lit. Es tracta, han descrit els tripulants, d’una experiència històrica, «massa gran per a un sol cos», que els mantindrà «units per sempre», fent alhora una crida a la unitat a la Terra després de contemplar l’aïllament del planeta com un «bot salvavides» a l’espai.

En les seves primeres declaracions públiques després de la tornada, el comandant de la missió, Reid Wiseman, ha remarcat el caràcter únic de l’experiència: «Estem units per sempre, i ningú aquí a baix mai sabrà pel que acabem de passar tots quatre, i va ser el més especial que mai em succeirà en la vida».

«És una cosa especial ser humà»

Així mateix, ha reconegut la dificultat del viatge: «Abans del llançament, sembla el somni més gran del món, i una vegada allà, l’únic que vols és tornar amb la família i els teus amics. És una cosa especial ser humà, i és una cosa especial ser al planeta Terra».

Per la seva banda, Victor Glover ha admès que encara no ha assimilat completament la magnitud de la missió: «Encara no he assimilat el que acabem de fer», abans d’expressar la seva emoció: «Més enllà del repte que em suposa intentar descriure el que vam viure, la gratitud per haver vist el que vam veure, per haver fet el que vam fer i per haver estat amb qui vaig estar és una cosa massa gran com per cabre en un sol cos».

L’astronauta també ha volgut agrair el suport rebut: «Quan tot això va començar, vaig voler donar les gràcies a Déu en públic, i vull donar-li les gràcies a Déu de nou», a més de destacar el paper dels seus éssers estimats: «I volia agrair a les nostres famílies per tot (...) Els estimo, però no només a aquestes cinc dones precioses de pell morena que són aquí. A tots vostès».

L’especialista de missió Christina Koch ha posat l’accent en la cohesió de l’equip, assegurant que «una tripulació és un grup que està sempre present, passi el que passi (...) inseparablement unida per un bonic i fidel vincle».

Així mateix, ha relatat l’impacte d’observar la Terra des de l’espai: «La Terra era com un bot salvavides flotant tranquil·lament a l’univers», abans de concloure que «al planeta Terra, tots formem part d’una tripulació».

En termes similars s’ha pronunciat Jeremy Hansen, que ha destacat la dimensió humana de la missió i la connexió amb els qui la van seguir des de la Terra: «El que van veure va ser un grup de persones que disfrutaven contribuint [...] Som un mirall que els reflecteix, i si els agrada el que veuen, mirin una mica més enllà. Aquest és el seu reflex».

Els astronautes han destacat també la importància del vincle amb les seves famílies durant el viatge, en el qual van poder mantenir breus comunicacions a distància, així com l’enfortiment de la cohesió del grup durant els deu dies a bord de la càpsula Orion, de cinc metres de diàmetre.

La missió ha deixat a més diverses fites històriques, entre ells la participació de la primera dona en un vol lunar, la primera persona de color i el primer astronauta no nord-americà en aquest tipus d’expedicions, així com l’estrena del sistema Space Launch System i la nau Orion en un vol tripulat, segons remarca Bloomberg.

La NASA ja treballa en els pròxims passos del programa, amb la vista posada en la missió Artemis III, prevista per al 2027, que buscarà portar de nou astronautes a la superfície lunar, seguida d’Artemis IV el 2028, en el marc d’un pla més ampli per establir una presència sostinguda a la Lluna.