Crisi de pol·linitzadors: desapareixen abelles i papallones per l’agricultura intensiva i la destrucció d’hàbitats

A l’hora d’analitzar el <strong>declivi </strong>d’algunes <strong>espècies d’animals</strong>, sovint es deixen de banda els insectes pol·linitzadors. De les 2.000 espècies d’abelles que hi ha a Europa, quatre de cada deu estan en regressió, i una de cada deu, sota amenaça de desaparèixer. Passa una cosa semblant amb les <strong>papallones diürnes</strong>: la llista vermella europea situa el 30% en caiguda poblacional i gairebé el 10% es troben en perill d’extinció.

¿I per què són importants aquests insectes? En primer lloc, «són clau per assegurar una bona salut de la biodiversitat i per a la supervivència humana», constata Jordi Bosch, investigador del CREAF que ha participat en l’estudi sobre l’estat d’aquests insectes. «Sense aquests insectes, les flors i la vegetació no es podrien reproduir. Els necessitem», afegeix Bosch.

Però, no només això; també tenen efectes positius sobre el sector agrari. «Els agricultors són els primers interessats a preservar les poblacions d’insectes pol·linitzadors silvestres, perquè permeten la perpetuació d’espècies vegetals i contribueixen a la producció de fruites, hortalisses o cereals,» afirma Elisenda Guillaumes, directora general d’Agricultura i Ramaderia.

Agricultura intensiva

A Catalunya les coses no van millor. Les dades sobre les poblacions de pol·linitzadors al llarg dels últims 30 anys són poc encoratjadores: «El 20% de les papallones estan amenaçades», apunta l’investigador. Sobretot s’han perdut papallones associades a prats i herbassars. De les 45 espècies de papallones en perill, 32 es troben en estat de conservació ‘vulnerable’ i una altra és ‘extinta’ com a reproductora a Catalunya.

A part de les abelles i les papallones, hi ha escarabats, vespes i altres insectes que també pol·linitzen les flors. ¿Quines són les causes d’aquesta pèrdua d’exemplars? Segons l’estudi fet pel CREAF, hi ha tres factors: primer, el canvi climàtic, pel qual les flors produeixen menys nèctar. Segon, la destrucció i alteració d’hàbitats naturals. I tercer, l’agricultura intensiva, ja que «grans extensions de monocultiu no ajuden a la conservació d’aquests animals», detalla Bosch.

Pla pioner

«La poca diversitat i quantitat de pol·linitzadors és preocupant, però a Catalunya tenim un pla. Coordinarem els diferents sectors per compatibilitzar l’agricultura i la biodiversitat», proposa Marc Vilahur, director de Polítiques Ambientals de la Generalitat.

Per aconseguir-ho, es posa en marxa un pla intersectorial de conservació de pol·linitzadors silvestres a Catalunya (PIPOL). «Ens hem de desfer tant com puguem dels plaguicides», considera Bosch. Guillaumes proposa l’ús de productes fitosanitaris ecològics. El Govern català també es proposa recuperar marges entre cultius i conscienciar la societat dels beneficis d’aquests insectes.