Com afrontar la preadolescència del teu fill

La Luna vol pintar-se de verd tropical un floc dels cabells. La María insisteix que necessita rebre una paga setmanal. Els pares de l’Adrià sospiten que el seu fill està coquetejant amb els porros. El Leo comença a a sortir amb els seus amics i detesta que la seva mare li activi el geolocalitzador del mòbil. La Luna, la María, l’Adrià i el Leo són preadolescents i adolescents de manual. Fa uns anys eren tendres nens grans que només volien estar amb els seus pares, a qui consideraven semideus. Avui els provoquen urticària. ¿Tenen aquestes famílies un problema greu? No. Almenys, de moment. A falta de receptes màgiques, la clau és armar-se de paciència, respirar fons i no abandonar-los mai.

La preadolescència (d’11 a 14 anys) i l’adolescència (a partir dels 14 fins no se sap gaire bé quan) és una etapa d’autoafirmació. «El teu fill no t’està rebutjant. Simplement, està assajant com convertir-se en adult. Se sent gran i el natural és allunyar-se dels pares. No és un rebuig. Ni un duel. L’adolescent es prepara per a una guerra que, en realitat, no vol tenir». Ho afirma Alejandro Rodrigo, orientador familiar amb 15 anys d’experiència als jutjats tractant amb xavals violents a casa.

Un nen que comença a ser gran i empeny els seus pares perquè ja no els vol tan a prop. Un xaval que creua un penya-segat sobre els cossos del seu pare i la seva mare. Una mare i una nena unides per una corda que es trenca... Són les precioses il·lustracions amb què l’artista francesa Marion Fayolle defineix –sense utilitzar una sola paraula– la maternitat al seu nou llibre, ‘Los pequeños’ (Nórdica Cómic). El volum comença amb un nounat enganxat literalment als seus pares. En concret, al pit de la mare. Però el petit creix. Fins al punt que es converteix en un globus d’heli que vol volar malgrat que els seus pares l’estiren. ¿Existeix una manera més precisa de definir la preadolescència?

«L’adolescent no té por de res. Ni tan sols a la mort. Però hi ha dues coses que el turmenten: la possibilitat de ser rebutjat pels seus iguals i no sentir-se important de cara als seus pares», afirma Rodrigo, autor de ‘Cómo prevenir conflictos con adolescentes’ (Plataforma Actual). L’expert recorda que la paternitat és un treball que dura tota la vida i anima els progenitors a passar temps amb els seus fills. No es tracta d’un nombre d’hores concretes ni del famós temps de qualitat. Es tracta de si realment al pare i a la mare els ve de gust estar amb el seu fill. «Tot adolescent capta aquesta subtil diferència amb sorprenent encert», puntualitza.

Controlar la situació a casa i apostar per la convivència sana i feliç per evitar frustracions (i, fins i tot, episodis d’agressivitat) és infinitament més fàcil quan els progenitors han aconseguit convertir-se en referents per als seus fills.