Laboratori urbà a Hong Kong
L’excolònia britànica sintetitza virtuts i riscos d’urbanitzar en altura: la majoria de la població viu en habitatges molt reduïts, però compta amb un sistema de transport públic molt eficient.

Edificis residencials i comercials a Hong Kong. / JEROME FAVRE / EFE
Adrián Foncillas
Des del funicular que s’enfila a la Muntanya Victòria es veuen empetitir els gratacels que siluetegen l’skyline més admirable d’Àsia. També es comprova que l’ordre britànic ha permès que en aquesta petitesa d’illa càpiguen ciutat, muntanyes i platges sense que hi hagi aparents pressions. Des de més avall s’aprecia la densitat en tota la seva cruesa. Hong Kong comparteix amb Catalunya una població similar, entorn dels vuit milions d’habitants, però amb una superfície 30 vegades menor.
Hong Kong és una ciutat vertical perquè els interessos econòmics han eliminat altres alternatives. El 40% del seu exigu territori està protegit, com parcs i reserves. A la liberalització de sòl s’oposen els magnats immobiliaris, imbricats amb el poder polític, per por que l’oferta devaluï la seva oferta existent. El resultat previsible és una inflació galopant que situa l’excolònia com una de les ciutats més cares del món. Una gran part de la població viu en habitatges extremadament reduïts o microapartaments. Diversos estudis assenyalen que aquests espais generen estrès, ansietat, falta de privacitat i deteriorament de les relacions socials. L’infrahabitatge apareix als anys 50, amb l’allau de xinesos que fugien de les guerres i la fam de l’interior. Molts propietaris quarteren els seus habitatges amb una tossuderia que converteixen els quarts de casa de la Barceloneta en latifundis. Famílies senceres viuen en habitacions i acumulen les seves pertinences al rebedor.
Cases ‘gàbia’
La degeneració del model són les cases gàbia, unes estructures metàl·liques apilades en una mateixa habitació. Moltes estan a escassos minuts amb metro del districte del centre, la més obscena concentració de luxe del món.
Hong Kong planteja un debat per a les ciutats del futur: ¿fins a quin punt és sostenible la densificació? Serveix de proveta per a un món amb veloços processos d’urbanització i sòl cada vegada més escàs, sintetitzant tant les virtuts com els riscos. La ciutat ha donat algunes respostes ben exemplars. Compta amb un dels sistemes de transport públic més eficients del món. La xarxa de metro i de ferris connecta tots els districtes, elimina la necessitat del vehicle privat i abreuja els temps del trasllat de casa al lloc de feina.
Subscriu-te per seguir llegint
- El president del comitè de l’empresa que recull la brossa a Manresa: «El sistema amb contenidors tancats no funciona bé»
- Troben el cos de l'home de 78 anys desaparegut aquest dilluns a Pinós
- Descobreix un mirador de somni en un dels pobles més bonics de Catalunya i del món: ideal per visitar en família
- Entren pel sostre i saquejen les oficines d'una empresa de Sant Fruitós evitant totes les càmeres
- Un pastís de 100.000 euros: l'última obra d'un pastisser d'Esparreguera que crea postres de luxe
- La marca de roba d'un manresà de 21 anys per a joves: «Volia fer alguna cosa que generés sentiment de pertinença»
- Mor als 67 anys el restaurador de Sant Fruitós de Bages Salvador Cots Salat
- La Generalitat nega el descompte del túnel del Cadí a un veí de Guils perquè teletreballa