Múnic, construir sense perdre verd

Múnic, capital del pròsper land de Baviera, té un parell de llànties pel que fa a habitatge assequible. Demogràficament, amb els seus 1,5 milions de ciutadans aproximadament és la tercera ciutat més poblada del país, després de Berlín i Hamburg. S’estén per una superfície de 310 quilòmetres quadrats i té una densitat de població moderada, 4.844 habitants per quilòmetre quadrat. És entre aquestes tres grans ciutats la que més superfície edificada té, un 46,6%, davant el 39% i el 36% respectivament de Berlín i Hamburg. No pot permetre’s, per tant, sacrificar els seus espais verds a canvi de construir nou habitatge o augmentaria el greuge comparatiu quant a pulmons ciutadans, sinònim de qualitat de vida. És, a més, la ciutat més cara d’Alemanya: el metre quadrat d’un habitatge de propietat costa 8.076 euros, el doble que a Berlín.

S’estima que la població muniquesa creixerà en 200.000 habitants més fins al 2030. I avui ja és pràcticament impossible trobar habitatge, ha admès Cornelius Mager, que va ser responsable d’Urbanisme de la capital bavaresa durant més de dues dècades. En aquell període va impulsar el seu departament l’anomenat Perspektive München. En les seves propostes de densificació van entrar conceptes com la redistribució d’habitatges unifamiliars, de dues o tres plantes, per convertir-les en nuclis amb quatre o cinc pisos. També la reutilització com a habitatge d’antics edificis industrials, destil·leries de cervesa i casernes.

Criteris estrictes

També va incloure un concepte de "construcció cap a dalt" en edificis residencials amb unes estructures que ho permetin. Sempre, és clar, que no es vulnerin els estrictes criteris d’altura ni se sacrifiqui zona verda.

El 2024, el govern del canceller Olaf Scholz va flexibilitzar la legislació sobre construcció d’habitatges per facilitar els processos de densificació, cosa que en ciutats com Berlín només s’ha aplicat excepcionalment. L’àmbit polític se sol passar la patata calenta de l’accés a l’habitatge d’un nivell al següent. Des del poder municipal s’insta el land a actuar, mentre que el Govern regional eleva la qüestió al nacional.

Subscriu-te per seguir llegint