Troballa científica
La missió Curiosity detecta més de 20 molècules orgàniques a Mart: «Són els components bàsics per a l’origen de la vida»
Entre els compostos detectats hi destaca una molècula amb una estructura similar a la dels precursors de l’ADN, «un compost químic mai abans vist a Mart», segons els investigadors
Els científics adverteixen que aquesta troballa no prova l’existència de vida extraterrestre i que faran falta més estudis per aclarir l’origen d’aquestes molècules
Els indicis d’antics microorganismes a Mart revolucionen la recerca de vida extraterrestre

Lloc on el ‘rover’ Curiosity va recollir les mostres del sòl marcià. / NASA/JPL-Caltech/MSSS
Valentina Raffio
Encara no sabem del cert si hi ha vida a Mart o si en algun moment n’hi va haver. Però gràcies al treball de missions com la de ‘Curiosity’, un tot terreny marcià que fa més d’una dècada que explora el planeta vermell, cada vegada tenim més pistes per saber si el sòl marcià en algun moment ha reunit les condicions (i els ingredients) per fer-ho. Segons anuncia aquest dimarts la revista ‘Nature Communications’, un equip d’investigadors dels Estats Units ha portat a terme un experiment inèdit utilitzant aquest robot i ha descobert la presència de més de 20 molècules orgàniques a Mart. Entre aquestes, alguns dels components bàsics per a l’origen de la vida i alguns compostos «mai abans trobats» al planeta vermell. Els experts afirmen que la troballa és entusiasmant però, tot i així, recorden que encara és aviat per saber si aquests elements indiquen l’existència de vida extraterrestre o si són les restes de processos geològics complexos o d’impactes de meteorits.
El treball, liderat per la científica Amy Williams, de la Universitat de Florida, s’ha centrat en un experiment científic planificat des de la Terra però portat a terme per ‘Curiosity’ des del sòl de Mart. Durant la seva exploració del planeta vermell, iniciada el 2012, el robot es va aturar a recollir mostres de terreny a la regió coneguda com a Glen Torridon, al famós cràter Gale, una zona rica en minerals argilencs que alguna vegada va contenir aigua. Segons relaten els investigadors, al laboratori a bord d’aquesta missió s’hi van incorporar només dos recipients amb hidròxid de tetrametilamoni (TMAH), un compost utilitzat als laboratoris per a treballs complexos i que, en aquest cas, es va utilitzar per «descompondre, alliberar i detectar» els compostos preservats a la roca marciana. Gràcies a la «minuciosa planificació de l’experiment» i, com no podia ser d’altra manera, a una mica de sort, ‘Curiosity’ va poder portar a terme un experiment fins ara inèdit a Mart i detectar la presència de més de 20 molècules orgàniques a l’hostil sòl del planeta vermell.
Varietat de matèria orgànica
No és la primera vegada que una missió robòtica detecta la presència de matèria orgànica a Mart. De fet, tant ‘Curiosity’ com el seu germà ‘Perseverance’ han fet diverses troballes similars. Però en aquesta ocasió, segons afirmen els experts, estaríem davant una de les varietats més riques trobades fins ara de molècules orgàniques al planeta vermell entre les quals, per primera vegada, destaca la detecció d’«una molècula nitrogenada amb una estructura similar a la dels precursors de l’ADN, un compost químic mai abans vist a Mart». Els científics afirmen que les anàlisis confirmen la presència de «substàncies químiques àmpliament considerades com a components bàsics per a l’origen de la vida tal com la coneixem». També indiquen que «la superfície marciana pot conservar molècules que podrien servir com a indicis de vida antiga» al planeta vermell. Tot i que per confirmar o desmentir aquestes idees faran falta més estudis.
La científica que ha liderat aquesta anàlisi afirma que podríem estar davant «restes de matèria orgànica que s’ha conservat a Mart durant almenys 3.500 milions d’anys». O dit d’una altra manera, és possible que aquests compostos siguin un record de quan al planeta vermell l’aigua fluïa i formava des de cursos fluvials fins a grans llacs. Una altra hipòtesi, segons afirma Williams, és que aquests compostos orgànics no s’hagin originat al sòl marcià, sinó que arribessin a cavall de meteorits que, tal com han apuntat altres estudis, sembla que van poder transportar els ingredients bàsics perquè broti la vida fins a diferents punts del cosmos. «Pot ser que els mateixos meteorits que van caure sobre Mart i van deixar aquests compostos orgànics van ser els mateixos que van arribar a la Terra i que, al trobar un entorn més propici, van proporcionar els components bàsics per a la vida tal com la coneixem al nostre planeta», afirma la investigadora.
«Aquest treball no implica ni que s’hagin trobat evidències de vida a Mart, ni de vida passada, ni biofirmes o biomarcadors. Això no ens està explicant res sobre una possible vida passada a Mart»
La comunitat científica internacional aplaudeix els resultats d’aquest treball però, al seu torn, llança un missatge de cautela a l’hora d’interpretar els seus resultats. «Aquest treball no implica ni que s’hagin trobat evidències de vida a Mart, ni de vida passada, ni biofirmes o biomarcadors. Res biològic. Això no ens està explicant res sobre una possible vida passada a Mart», afirma César Menor Salván, astrobiòleg i professor de bioquímica a la Universitat d’Alcalá, en declaracions al Science Media Centre Espanya després de la publicació d’aquest estudi. «El que demostra aquest treball és que alguns materials a Mart podrien preservar molècules orgàniques o material carbonós. Aquest material pot ser originari del mateix planeta, de formació més recent, d’origen meteorític, això no es pot saber», matisa l’especialista, que recorda que encara falten més estudis per aclarir aquesta incògnita.
- El president del comitè de l’empresa que recull la brossa a Manresa: «El sistema amb contenidors tancats no funciona bé»
- Troben el cos de l'home de 78 anys desaparegut aquest dilluns a Pinós
- Descobreix un mirador de somni en un dels pobles més bonics de Catalunya i del món: ideal per visitar en família
- Entren pel sostre i saquejen les oficines d'una empresa de Sant Fruitós evitant totes les càmeres
- Un pastís de 100.000 euros: l'última obra d'un pastisser d'Esparreguera que crea postres de luxe
- La marca de roba d'un manresà de 21 anys per a joves: «Volia fer alguna cosa que generés sentiment de pertinença»
- Mor als 67 anys el restaurador de Sant Fruitós de Bages Salvador Cots Salat
- La Generalitat nega el descompte del túnel del Cadí a un veí de Guils perquè teletreballa