El soroll és la principal causa de conflictes veïnals a l’àrea de Barcelona

La convivència als barris de l’àrea metropolitana de Barcelona es caracteritza, com a norma general, per la cordialitat i una baixa conflictivitat. No obstant, quan sorgeixen problemes entre veïns, el soroll resulta el principal detonant, concentrant gairebé la meitat dels conflictes registrats. Així ho recull l’Enquesta de Convivència i Relacions Veïnals 2024 (ECAMB), elaborada per l’Institut Metròpoli, adscrit a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), a partir de 3.183 entrevistes fetes entre l’octubre i el novembre del 2024.

Tot i que un 90,2% de la població afirma no haver tingut problemes, un 9,6% ha experimentat algun conflicte veïnal l’últim any. El soroll es consolida com el detonant principal, present en el 46,1% dels casos (música alta, obres o animals), i se situa a gran distància d’altres causes com les discussions (14,7%) o la brutícia i manteniment d’espais comuns (11,6%).

L’estudi remarca que la majoria d’aquests problemes es gestionen de manera interna: el 72,1% dels veïns intenta resoldre el conflicte directament mitjançant el diàleg informal. No obstant, quan es requereix mediació, el 53,6% recorre a l’administrador de finques, mentre que l’ús de la policia (30,4%) o els serveis municipals de mediació (14,8%) és menys habitual.

Tot i que les conseqüències més comunes són el mal ambient (37,6%) o l’evitació de trobades (29,5%), aquests episodis rares vegades escalen cap a situacions d’inseguretat greu, cosa que l’enquesta suggereix que confirma que els veïns prefereixen i aconsegueixen solucionar els seus problemes parlant directament, sense haver de recórrer a la Policia o als jutjats.

Relacions cordials, però de baixa intensitat

L’informe descriu una convivència basada en el que la sociologia denomina «vincles febles». La interacció més estesa és la salutació (63,8%), seguida de converses breus (42,6%). Els nivells de confiança moderada, com fer-se favors (16,1%) o compartir problemes personals (8,4%), són menys freqüents, mentre que la intimitat (visites o activitats d’oci conjuntes) és minoritària, i no supera el 5%.

Aquesta intensitat relacional està fortament condicionada per l’estabilitat residencial. Les relacions són més freqüents i sòlides entre persones propietàries, més grans de 45 anys (especialment més grans de 65) i amb més d’una dècada de residència al barri. En contrast, els joves de 16 a 29 anys i la població nascuda a l’estranger mostren nivells d’interacció significativament menors.

Habitatges petits i edificis degradats, més conflictivitat

L’estudi remarca que la conflictivitat no és només una qüestió de caràcter, sinó també d’habitabilitat. Els problemes veïnals es disparen en habitatges de menys de 60 m² (14,2%) davant els de més de 90 m² (6,4%), i són gairebé tres vegades més freqüents en edificis amb un estat de conservació deficient o dèficits estructurals.

Respecte al barri, la valoració és majoritàriament positiva en aspectes funcionals: comunicació (91,9%), proximitat a zones verdes (86,2%) i adequació per a la infància (85,1%). No obstant, la percepció de la seguretat (71,4%) és més gran que la de la vitalitat social (64,0%). Entre els factors que limiten la convivència, destaquen la brutícia (44,5%), la circulació de vehicles (33,3%) i la massificació dels espais (27,9%).

Comunitat feble i risc de soledat

Malgrat que el 72,8% dels residents viuen prop d’amistats i el 54,8% de familiars, hi ha una notable debilitat en la implicació comunitària organitzada. Només un 21% s’ha mobilitzat per resoldre problemes del barri i tot just un 7,7% forma part de cooperatives. No obstant, les xarxes de suport mutu (ajuda a gent gran, suport a la criança o distribució d’aliments) tenen una penetració més alta, i arriben al 28,9% de la població.

Un aspecte preocupant que introdueix l’enquesta és la soledat no desitjada: el 9,8% de la població s’ha sentit sola o exclosa freqüentment l’últim mes, una xifra que ascendeix al 12,3% en les dones i que afecta especialment els joves (11,7%). De fet, el 40% de la població metropolitana reconeix tenir una xarxa relacional limitada, sense persones de confiança a què acudir en moments de dificultat.

L’estudi conclou que per enfortir la cohesió social no n’hi ha prou amb intervenir en les relacions personals; és imprescindible actuar sobre la millora de l’habitabilitat, reduir les desigualtats materials i potenciar la dinamització comunitària per transformar aquests vincles febles en oportunitats de suport mutu més robustes.