Els homes i les dones posen sal als plats per motius diferents, segons un estudi

Afegir sal al menjar ja servit és un d'aquells gestos que es repeteixen a taula gairebé sense pensar. Però darrere d'aquest moviment aparentment automàtic s'hi amaguen motivacions molt diferents segons qui sostingui el saler. Almenys així ho suggereix una investigació centrada en adults grans que ha detectat patrons clarament diferents entre homes i dones.

El treball, titulat 'The habit of adding salt to food at the table and its association with socio-demographic, anthropometric and dietary characteristics in Brazilian older adults', va analitzar els hàbits de 8.336 persones de 60 anys o més al Brasil i va arribar a una conclusió que obliga a repensar les campanyes de salut pública: els factors associats a tirar sal a taula no coincideixen en uns i altres. Aquests són els perfils que dibuixa l'estudi, del qual es fa ressò el periodista especialitzat Antonio Villarreal al portal SINC.

En els homes, viure sols i oblidar-se de la dieta per a la tensió

Entre els participants masculins, la prevalença de l'hàbit va ser notablement més alta que entre les dones: un 12,7% davant d'un 9,4%. Els autors destaquen que "l'hàbit d'afegir sal al menjar a taula difereix entre homes i dones", una diferència que, en el cas d'ells, es concentra en dues situacions molt concretes.

D'una banda, els homes que no seguien cap dieta per controlar la hipertensió tenien més del doble de probabilitats de recórrer al saler respecte dels qui sí que la seguien. D'altra banda, viure sense companyia també hi pesava: els qui vivien sols presentaven una probabilitat un 62% més alta d'afegir sal que els qui convivien amb altres persones. Salut descuidada i solitud, per tant, com els dos grans detonants masculins.

En les dones, una xarxa de factors dietètics i d'entorn

El perfil femení, en canvi, és força més complex. L'estudi assenyala que en elles hi intervenen variables vinculades tant a l'alimentació com al lloc de residència. No seguir una dieta per a la hipertensió elevava un 68% la probabilitat de tirar sal a taula; no consumir fruita, un 81%; i no incloure verdures, un 40%.

A això s'hi suma el context: viure en àrees urbanes multiplicava per més de dos la probabilitat de recórrer al saler davant de les qui vivien en zones rurals. Una cosa semblant passava amb la dieta carregada d'ultraprocessats: els autors apunten que aquesta probabilitat és "més del doble entre els qui tenen una alta presència d'aliments ultraprocessats en la dieta i entre els qui viuen en zones urbanes". El gest, en aquest cas, apareix com a símptoma d'un patró alimentari i vital més ampli.

Què diu (i què no diu) l'estudi

Convé llegir les dades amb prudència. La investigació és observacional i transversal, de manera que detecta associacions, però no relacions de causa i efecte: per exemple, no demostra que viure sol o consumir ultraprocessats provoqui, per si mateix, tirar més sal. A més, la mostra es limita a persones més grans de 60 anys al Brasil, un grup amb característiques pròpies que no es pot extrapolar sense matisos al conjunt de la població.

Amb aquestes cauteles, els autors defensen que les polítiques de reducció del consum de sal haurien de tenir en compte aquestes diferències per sexe. Un mateix gest a taula -sostenen- amaga perfils diferents i, per tant, requereix missatges diferents per arribar a cadascun.

Fonts

La informació d'aquest article prové de l'estudi 'The habit of adding salt to food at the table and its association with socio-demographic, anthropometric and dietary characteristics in Brazilian older adults.