Naikare, el taller de Barcelona que ressuscita els llibres ferits més estimats

La petita botiga Naikare va a contracorrent. Aquest taller del carrer Roger de Flor número 142, molt a prop d’Arc de Triomf, es manté fidel a una missió poc freqüent en l’era de l’un sol ús: restaura llibres antics o danyats que els seus propietaris, veïns particulars, no volen rebutjar pel seu valor sentimental. El local té un particular encant ‘vintage’ i alberga un ofici en extinció que Mercè Capell, enquadernadora artística, exerceix amb carinyo des de fa 12 anys.

Des del carrer és fàcil confondre-la amb una papereria, ja que a simple vista, la botiga és plena de teixits, cintes, punts de llibre, llibretes, marcadors de pàgines i plomes d’escriure, entre molts altres articles. Però al creuar la porta, presidida per unes grans lletres en color violeta, una característica olor de fusta i productes químics envaeix el nas del visitant. Rere el taulell és on realment ocorre la màgia.

El local va fer l’ofici

El 1901, el teòleg, filòsof i escriptor protestant Pedro Sala i Villaret va adquirir el local on avui es troba Naikare per obrir La Violeta, una merceria de barri, per sostenir la seva família. Aquesta va sobreviure a règims polítics, guerres civils i revoltes, fins que va tancar i va donar pas a una dècada en mans d’inquilins. «Naikare és una paraula d’origen hindú que significa ‘papallona blava’, explica la Mercè. El color, explica, al·ludeix al seu desig de donar continuïtat a l’herència familiar i, d’alguna manera, honrar-la.

Per Capell tot va començar fa més d’una dècada, empesa per la il·lusió d’escriure contes infantils i regalar-los als fills dels seus amics. Apassionada dels llibres i de caràcter detallista, volia enquadernar de la manera més bonica possible aquelles històries i es va embarcar en uns cursos monogràfics d’enquadernació que oferia la Llotja, l’Escola d’Art i Superior de Disseny de Barcelona.

Després d’uns anys aprenent l’art d’enquadernar, que en aquell temps era només un passatemps, la família del seu marit va recuperar el local i el va cedir a la parella. Llavors van decidir convertir el passatemps d’ella en una nova ocupació i ofici i va néixer ‘Naikare, l’art del llibre’. Continua sent l’única empleada del taller, que factura uns 60.000 euros bruts anuals.

A la rebotiga hi ha el secret

La rebotiga és el cor del negoci i el refugi de Capell. Traspua nostàlgia, cultura i cura. Si per a l’escriptor francès Gustave Flaubert «escriure és una manera de viure», per a la Mercè ho és donar una segona vida a un llibre especial per a algú. A més de rescatar publicacions deteriorades, el comerç també ofereix tallers d’enquadernació i ven articles de papereria especialitzats.

Capell explica que molts dels seus clients arriben amb un encàrrec personalitzat, com la creació d’una tapa diferent i especial per a una certa llibreta o àlbum. Però molts d’altres acudeixen a ella amb l’objectiu de materialitzar «un acte d’amor»: explica que una vegada un noi li va portar el llibre preferit de la seva mare, que ja estava molt vellet, per regalar-l’hi per sorpresa restaurat. Li dona molta satisfacció, afegeix, pensar que la seva feina permet a aquelles persones que estimen un llibre poder passar-lo de generació en generació.

En els 12 anys que regenta Naikare, per les mans de Capell han passat històries de tot tipus. Recorda una de molt divertida: una noia va contactar amb ella perquè el gos havia destrossat un llibre important per a la seva parella. «Em va portar una bossa plena de retalls de paperets, ¡allò era un puzle!», rememora. «Vaig haver d’anar full per full i mirar on anava cada trosset», explica entre rialles. Va tardar més de quatre mesos a recompondre’l, però el va aconseguir acabar just a temps per a un dels dies més bonics de l’any, Sant Jordi.

Un ofici artesanal en extinció

Capell rep els llibres per restaurar com si fossin pacients d’un hospital. Insisteix que cadascú és diferent i necessita «un tractament diferent». La part més fràgil és la coberta exterior, però el llom i les puntes són les zones que més pateixen per l’ús, distingeix.

Entre serres, papers, adhesius, guillotines, premses, fils, brotxes i aquarel·les, l’artesana reflexiona sobre el seu ofici, que exigeix grans dosis de paciència i temps. «L’artesania no desapareixerà, però acabarà convertint-se en un article de luxe, perquè té un cost que no tothom es pot permetre», assumeix. Observa un cert auge en l’interès ciutadà per conservar i preservar llibres, mentre que fins fa poc era un afany circumscrit únicament a persones molt bibliòfiles o col·leccionistes.

Mentre torna la bellesa a llibres que un dia la van perdre, l’especialista posa en valor la conservació i la prevenció. En especial recomana que no els toqui el sol, ja que es menja el color i els resseca. Per això els lloms són els primers a caure. També caldria evitar obrir-los del tot i exercir pressió per aplanar-los, ja que això, juntament amb la cola resseca, provoca la caiguda del llom, i en conseqüència, dels fulls.

Sant Jordi, un dia màgic

Cada any, Barcelona celebra Sant Jordi amb magnificència amb roses, petons, llibres i tradició en carrers i edificis. Per a aquest taller de l’Eixample, la diada és la culminació dels mesos més intensos de feina. Durant el compte enrere per al 23 d’abril, Naikare es converteix en un local molt transitat, envaït per les presses de mares, pares, fills i filles, amics i parelles que volen dissenyar o arreglar un llibre especial per obsequiar els seus éssers estimats. Un any més, la jornada del llibre i la rosa ha tornat a omplir la botiga de Capell i la curació dels seus ‘pacients’ ha permès als seus clients viure un Sant Jordi únic.