"Tenim només 30 busos elèctrics en una flota de 1.000"

Aquest any, l’autobús interurbà passarà de 90 a més de 100 milions de passatgers, un creixement exponencial que es va posar de manifest ahir en la presentació del primer llibre sobre la història del transport en autobús a Catalunya, de la patronal del sector, la Fecav. La cita va servir per posar sobre la taula com l’Administració i les empreses operadores afronten una nova etapa de modernització del sector, amb el final de les concessions el 2028 i la convocatòria de nous concursos. "Tenim només 30 busos elèctrics d’una flota de 1.000, queda una feina extraordinària per descarbonitzar-la, sigui amb vehicles elèctrics sigui amb híbrids", va assenyalar el secretari de Mobilitat i Infraestructures de la Generalitat, Manel Nadal.

L’autobús s’ha convertit en peça fonamental en el transport a Catalunya, va indicar Nadal, que va valorar l’esforç fet per part de les empreses de transport per intentar esmorteir en la mesura possible la crisi de Rodalies absorbint una part del passatge, fins i tot fent portar autobusos de les Balears. No obstant, amb això no n’hi ha hagut prou: "Les persones procedents de Tarragona es queixen que viatgen dretes i es queden a les parades, la gent del Maresme i Calella no els poden agafar perquè van plens. Haurem d’ampliar la capacitat i la flota", va explicar Nadal.

La Generalitat afronta tres grans reptes. El primer, a curt termini, és aconseguir aplicar el segon pla de xoc per reforçar el servei, amb mesures en 131 línies de tot el territori l’aplicació de les quals costarà 21,1 milions d’euros. Però falta aprovar els pressupostos. "Esperem que puguem aplicar-lo abans de l’estiu i ampliar el servei", va confiar Nadal. En tot cas, a mesura que vagi millorant el tren, que va remarcar que el servei de bus "no és complementari ni substitutori, ha de competir" també als corredors del Maresme i del Garraf, on el tren té un gran protagonisme.

El Govern està definint com ha de ser el nou mapa de transport per publicitar un nou concurs. No obstant, el temps apressa. Mentre les empreses concessionàries collen per aconseguir pròrrogues –al·legant que necessiten amortitzar les seves últimes inversions–, les administracions locals estan reclamant més agilitat i participar en la presa de decisions, ja que pateixen les conseqüències d’un servei que no cobreix tota la demanda.

Falta de definició

La definició del pla per construir o consolidar entre quatre i cinc estacions d’entrada i sortida de busos a Barcelona és la tercera patata calenta sobre la taula. De moment, entre les administracions només hi ha consens que la ciutat té una falta patent d’aquest tipus d’infraestructura essencial, però que habilitar-la serà molt car, mentre que Madrid compta ja amb una estació per cada corredor d’entrada. "Falta una política clara i un pla d’inversions coherent", va explicar a EL PERIÓDICO el president de la Fecav, José María Chavarría.

Segons el president de la patronal, urgeix decidir un pla d’estacions plurianual amb consens polític que serveixi per a les pròximes tres dècades. "Fa ja 25 anys es parlava de crear una estació soterrada a la Diagonal", va recordar, per suggerir algunes solucions: "Si no hi ha diners per fer-les, es pot oferir en concessió la construcció d’un pàrquing durant 50 anys a canvi de la creació d’una estació d’autobusos".