Factors personals i acadèmics disparen fins al 40% l’absentisme a la universitat

La no-assistència ocasional a classe per motius familiars, de salut o laborals sempre ha existit, però l’absentisme estudiantil es refereix als alumnes que estan en perfectes condicions d’anar-hi i decideixen no fer-ho. A la universitat també passa i pot arribar al 40% en funció de les assignatures. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi elaborat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb la participació de 3.045 persones, 2.253 estudiants, 732 membres del professorat i 60 persones dels equips de direcció. L’estudi, afegeix el campus, ofereix un retrat rigorós i plural d’una realitat que preocupa tota la comunitat universitària, un fenomen que ha crescut després de la pandèmia a totes les universitats, que té algunes i complexes causes i que impacta directament en la qualitat de l’aprenentatge i en l’experiència universitària.

Més de la meitat dels enquestats (54%) declara que va a la universitat de manera presencial entre el 80% i el 100% de classes mentre que un 23% ho fa entre el 60% i el 80%. Un 23% no va a la meitat de les classes.

‘L’absentisme a les aules universitàries de la UAB. Per què val la pena anar a classe’ és el primer informe de la sèrie Estudis Docents de la UAB, iniciativa impulsada des del vicerectorat de Formació i Innovació Docent i coordinada per l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) amb el recolzament del Consell Social de la UAB.

L’informe posa de manifest que l’absentisme no respon a una única causa, sinó que és un fenomen complex resultat de la interacció de múltiples factors. Entre els més destacats hi ha els condicionants personals i de salut, inclòs el benestar emocional, la necessitat de compatibilitzar estudis i feina, les dificultats de transport i accés al campus, així com aspectes relacionats amb la falta de motivació i el vincle amb els estudis. A aquests factors se sumen elements didàctics i organitzatius com les metodologies docents, els sistemes d’avaluació o l’organització acadèmica. En aquest sentit, l’estudi evidencia la diversitat de situacions de l’estudiantat: gairebé quatre de cada deu estudiants treballen mentre estudien, una part significativa presenta dificultats econòmiques o de salut, i la gran majoria depèn del transport públic per accedir al campus, sovint afectats pel mal funcionament d’alguns serveis de transport. Aquest conjunt de factors dibuixa un escenari en què l’assistència a classe es veu condicionada per realitats personals i socials diverses.

Quant a la docència, l’informe constata que, tot i que la modalitat de classe magistral continua sent predominant, una part important del professorat ja incorpora metodologies més participatives i actives. No obstant, també assenyala la necessitat de continuar avançant cap a metodologies d’ensenyament i aprenentatge que incrementin la implicació de l’estudiantat i connectin millor amb els seus interessos i expectatives.

«Lluny de plantejar l’absentisme només com un problema, la UAB assumeix aquest repte com una oportunitat per repensar i millorar la seva acció educativa amb un conjunt de línies d’acció per aconseguir una formació més motivadora, flexible i centrada en els estudiants», explica José Luis Muñoz, vicerector de Formació i Innovació Docent. Entre les mesures que apunta l’informe destaca l’impuls de metodologies actives, la revisió dels sistemes d’avaluació, una millor adaptació dels horaris, el reforç de l’acció tutorial i la promoció d’un entorn universitari més connectat amb el benestar emocional i el sentit de pertinença.