Els advocats catalans demanen retocar la construcció de pisos a Trinitat Vella per conservar part de la presó

El Consell de l’Advocacia Catalana demana preservar part de l’antiga presó de Trinitat Vella, a Barcelona, davant el projecte previst de derrocar el recinte i destinar el solar a habitatge públic. El centre, que actualment funciona com a centre obert per a presos de tercer grau, està pendent de ser traslladat a unes noves instal·lacions a la Zona Franca. La demolició podria iniciar-se l’any que ve, quan acabin les obres del centre substitutori a finals d’aquest any.

La posició de l’organisme es va aprovar en l’última sessió plenària i ja ha estat traslladada al Departament de Cultura, al qual es demana la declaració del recinte com a Bé Cultural d’Interès Nacional, la màxima categoria patrimonial; al Departament de Justícia i Qualitat Democràtica; a l’Ajuntament de Barcelona i a la Comissió de la Dignitat.

Compatibilitzar habitatge i memòria

La proposta del Consell implica buscar una fórmula que combini la preservació parcial de l’edifici amb la promoció d’habitatge públic. En concret, planteja una revisió urbanística que ampliï l’edificabilitat a les zones destinades a habitatge, creixent en altura, per evitar que la conservació d’una part de l’antic centre penitenciari redueixi el nombre de pisos previstos.

"El que proposem és una solució equilibrada i viable, que permet compatibilitzar la preservació de la memòria amb la construcció d’habitatge públic", defensa el president del Consell de l’Advocacia Catalana i degà del Col·legi d’Advocats de Vic, Rogeli Montoliu, en un comunicat.

Montoliu subratlla que no es tracta de frenar el projecte urbanístic, que de fet ja arrossega una demora notable, sinó d’enriquir-lo amb una dimensió de memòria democràtica. A parer seu, "la conservació parcial de l’espai permetrà preservar un testimoni rellevant de la nostra història recent, sense renunciar als objectius de desenvolupament urbà i social previstos".

En la mateixa línia es pronuncia el president de la Subcomissió de Dret Penitenciari del Consell i degà del Col·legi de l’Advocacia de Tarragona, David Rocamora, que destaca el valor jurídic i institucional d’un memorial en aquest barri del districte de Sant Andreu. Argumenta que mantenir part de l’antic centre ajudaria a conservar la memòria d’un sistema penitenciari lligat a la repressió i a reforçar el compromís amb els drets fonamentals.

Repressió franquista

L’antiga presó de la Trinitat Vella va ser un centre de reclusió de dones durant el franquisme. Allà van ser empresonades tant dones condemnades per delictes com víctimes de repressió política o persecució per raons morals. Fins a la Transició va ser gestionada per un orde religiós. El 1984 va passar a ser una presó per a joves. El 2009 es va enderrocar part del complex i el que queda dempeus es va reconvertir en centre obert per a interns que només hi han d’anar a dormir.

Per tot això, el Consell considera que la conservació parcial de l’espai és essencial com a testimoni d’aquest període històric i com a eina pedagògica. Finalment, fa valer que la seva postura coincideix amb la de diverses entitats i col·lectius de memòria, entre els quals hi ha la Comissió de la Dignitat, així com amb iniciatives veïnals que també reclamen que una part de l’edifici no desaparegui amb la transformació urbanística.