El guardià silenciós que patrulla l’organisme

La immunologia és el "llenguatge comú" de malalties com el càncer, l’Alzheimer i patologies infeccioses com el VIH/sida, com destaca Mireia Castanys, directora del Departament de Centres de Recerca de la Fundació La Caixa i subdirectora del CaixaResearch Institute. La immunologia és "clau" en la medicina del futur. L’oncòleg Josep Tabernero, president del Comitè Científic d’aquest nou centre, defineix el sistema immune com "aquell guardià silenciós que patrulla l’organisme per eliminar elements que no funcionen correctament" i que "manté l’equilibri".

El sistema immunitari és essencial per fer front a agents externs com ara virus, bacteris o paràsits, però també per protegir l’organisme de cèl·lules malignes que es poden acabar convertint en càncer, com explica l’investigador Gabriel Rabinovich, un dels pesos pesants del nou centre. A més, també se sap que no tothom respon igual a una mateixa vacuna i que tampoc reaccionen igual davant una mateixa infecció. Aquesta variabilitat –que la pandèmia va fer visible a escala global– és un dels camps en què la recerca immunològica ofereix algunes de les respostes que són més reveladores. I aquesta realitat serà una de les que s’investigaran al CaixaResearch Institute.

Paral·lelament, la immunologia també permet desxifrar fenòmens fins fa molt poc desconeguts, com ara la covid persistent o la tolerància que desenvolupen certes poblacions exposades de manera continuada a patògens com el paràsit de la malària. A més, a mesura que el clima, els moviments poblacionals i els canvis ambientals afavoreixen l’expansió de virus emergents, el coneixement immunològic esdevé una eina essencial per anticipar i contenir aquestes amenaces. Si en les infeccions el repte del sistema immunitari és reconèixer i neutralitzar una "amenaça externa", en el càncer ho és identificar l’"amenaça interna", en paraules de Rabinovich.

En els processos tumorals, el sistema immunitari ha de detectar quan les cèl·lules del mateix organisme deixen de funcionar correctament. En condicions normals, el sistema immunitari detecta aquestes cèl·lules que presenten un comportament anormal i les destrueix, però quan aquestes cèl·lules aprenen a evadir les cèl·lules immunitàries aconsegueixen proliferar i originar tumors. Comprendre com es produeixen les dinàmiques entre el tumor i el sistema immunitari s’ha convertit en una de les prioritats de la recerca oncològica actual.

Enorme potencial

Un altre aspecte que s’ha identificat és que la resposta immunitària es construeix en un context en què nombrosos senyals determinen si el sistema actuarà amb eficàcia o quedarà bloquejat. Així, ja no es tracta d’atacar el tumor, sinó també d’intervenir sobre el sistema que l’ha de reconèixer, aprendre a modular les defenses de l’organisme, tornar-los la capacitat d’identificar l’amenaça, ajustar-ne la intensitat i dirigir-ne l’acció amb precisió. Els avenços en immunoteràpia contra el càncer han demostrat l’enorme potencial de l’enfocament. Com diu Rabinovich, "en molts tumors només el 25% de pacients se’n poden beneficiar". En d’altres com el de pàncrees o ovaris directament no hi ha cap malalt que hi pugui optar.