Inquietud veïnal a Gràcia
L’Associació de Veïns de la rambla del Prat vol evitar que obri un nou negoci de droga en un local buit com el que ja hi va haver durant un any fins al juny de l’any passat. Per la seva banda, el propietari de l’establiment es resisteix a llogar l’espai si no li paguen 13.000 euros al mes.

Local buit a la confluència de la Rambla del Prat amb Gran de Gràcia, que fa anys que no té activitat. | MANU MITRU / MANU MITRU
Toni Sust
La rambla del Prat és un dels carrers més bonics de Gràcia. Aquesta rambla no és gaire llarga, 160 metres que discorren entre Gran de Gràcia i la Via Augusta. Fa 30 anys estava considerablement abandonada, i l’associació de veïns de la via va posar fil a l’agulla per motivar l’Ajuntament de Barcelona per millorar-la. A principis del segle XXI, el carrer tenia una altra cara. Passat un quart de segle, un petit punt negre ha causat inquietud veïnal, fins i tot temor, durant un any. I aquesta inquietud s’ha revifat. El problema està associat a un local que ocupa la cantonada de Gran de Gràcia, 133 amb la rambla del Prat, 1. Resulta visible, perquè és tancat, tapat amb planxes de fusta i amb anuncis d’una immobiliària: és buit i per llogar. Fa 13 anys que està així.
A primera vista, costa d’entendre: la seva posició sembla envejable. Fa un segle, hi havia el Colmado Fortuny, que constava també d’una perfumeria. Avui el local i tot l’edifici continuen pertanyent a un membre de la família, José Fortuny, de 80 anys, que, contactat per aquest diari, fa broma: "No em queda gaire. Els homes moren a 85 anys". Fortuny no pensa llogar si no apareix algú que pagui el que demana.
Diversos comerços
Una foto de 1910 d’aquell establiment mostra l’esplendor de la botiga. Després de la botiga de queviures hi va haver diversos comerços: una oficina de Banca Catalana, que després ho va ser del Banc Bilbao Biscaia. Més tard, una botiga de Golden Point, una cadena italiana de botigues de moda íntima, mitges, llenceria i vestits de bany. Va tancar el 2013.
Fa temps que els veïns viuen amb desgrat que no hi hagi cap activitat a la botiga, però el que els va alarmar de debò va ser que el maig del 2024 algú va trencar la persiana d’una part del local, situada a l’extrem de l’espai, al costat de la rambla del Prat, que en realitat està separada. Hi ha dos locals contigus. El més gran, des de Gran de Gràcia fins a ben entrada la rambla del Prat, està molt protegit, perquè és el que va acollir les seus bancàries. Allà hi ha vidres blindats, planxes metàl·liques soldades.
En aquesta petita part final hi ha un local petit, que no està habilitat per a cap activitat, que no té llum ni electricitat i que almenys abans no estava tan protegida. Per això fa gairebé dos anys uns individus hi van poder entrar, hi van posar un pany i van fixar allà un negoci de venda de droga. Un narcopís a peu de carrer. Els problemes van començar de seguida. Violència, robatoris. Un dia, un drogoaddicte va morir just davant del Cine Bosque.
Por de sortir de nit
Una vegada arribats els narcos, una banda que la Guàrdia Urbana i els Mossos coneixen bé i que es va desplaçant per Barcelona de seu, el carrer ho va notar de seguida. "De vegades hi havia cua, gent esperant als bancs per comprar la dosi. I era freqüent que, abans o després de comprar, sobretot abans, aprofitessin per robar. Hi va començar a haver furts, algun amb violència. Van atracar un bar i l’amo, que es va encarar amb el lladre, va resultar ferit", explica un veí.
Un veí que relata que per primera vegada va tenir por d’anar de nit pel carrer quan li tocava tornar tard per la feina. Però no solament de nit calia estar alerta. "Hi havia gent cridant, baralles, maltractament a dones". El juny del 2025, el local va ser desallotjat a instàncies judicials.
Diu un resident a la zona que el que no comprenen els veïns és que la propietat del local no hagi redoblat els esforços per evitar el problema. "Tot i que sigui per amor al carrer on els seus avantpassats van tenir aquest comerç". L’únic bo, afegeix el mateix veí, és que la situació ha unit un centenar de persones que viuen a la rambla del Prat o al voltant.
Sobre tot plegat, José Fortuny es mostra rotund. Explica que Golden Point pagava 13.000 euros al mes fins fa 13 anys. "Em van oferir 10.000 euros, però jo vull els 13.000 que em pagava Golden Point i, si no, no el llogaré. Tinc altres cases, altres negocis, i em puc permetre el luxe de tenir el local tancat".
Fortuny denuncia que a Barcelona els propietaris pateixen una situació lamentable: "No em deixen dormir. Em truquen per algun dels meus pisos i m’avisen: ‘¡Ja han entrat els narcos!’". Els veïns de la rambla del Prat afirmen que insistiran perquè a la cantonada hi aparegui algun negoci.
Subscriu-te per seguir llegint
- Sor Lucía Caram: “Vaig preguntar si Lleó XIV podia beneir les nostres ambulàncies per a Ucraïna i em van respondre que sí en menys de 24 hores”
- Carme Noguera, la dona més gran de l'Estat, a Manresa: 'El que més m'agradava era anar amb les meves companyes a fer una cerveseta i fumar-nos unes cigarretes
- La històrica discoteca Menfis tancarà després de 47 anys
- Així ha estat l'actuació sorpresa de Rosalía a Sevilla: set minuts de 'Lux' en un escenari flotant al mig del Guadalquivir i focs artificials
- La valenciana a bord del vaixell de l’hantavirus trenca el seu silenci: 'Jo em trobo bé, ens estem cuidant els uns als altres
- Enxampen un menor al volant en un control a Sant Salvador de Guardiola
- Va trucar el Boadella a casa i va dir que tenia una obra que volia fer a Manresa perquè a Barcelona la prohibirien
- Un poble del Pirineu català crea un 'coworking' per atraure nous veïns i frenar el despoblament