Salut deriva a les mútues privades diagnòstics traumatològics
La conselleria posa en marxa un programa pilot en 14 dels 27 centres CSIR que vol mirar d’estendre progressivament al llarg de l’any

La consellera de Salut, Olga Pané, en un esmorzar amb els mitjans. | MANU MITRU
Gabriel Ubieto
El Departament de Salut de la Generalitat ha posat en marxa un programa pilot per accelerar els diagnòstics d’aquells treballadors de baixa per una malaltia traumatològica. I part d’aquesta rapidesa la guanya derivant proves, com una radiografia o una ressonància, a les mútues privades. La conselleria dirigida per Olga Pané està provant aquest nou model d’atenció primària en 14 dels 27 centres de salut integral de referència (CSIR), una espècie d’unitats d’elit entre els CAP, que té repartits per Catalunya.
La voluntat de Salut és estendre progressivament aquesta pràctica fins a la totalitat d’aquests centres al llarg del segon semestre de l’any, segons explica la directora general d’Ordenació i Regulació Sanitària, Clara Pareja Rossell, a EL PERIÓDICO i, si l’experiència surt bé, augmentar el perímetre a centres d’atenció primària.
Catalunya és una de les tres úniques comunitats autònomes, juntament amb les illes Balears i Astúries, que fins ara han subscrit un conveni de col·laboració amb la Seguretat Social i amb les mútues col·laboradores de cara a integrar-les en el tractament de certes baixes. Aquesta va ser una via que van pactar la patronal i els sindicats amb el Govern fa dos anys i que Catalunya vol ser pionera a aplicar, tal com ja va avançar la ministra d’Inclusió i Seguretat Social, Elma Saiz, en la seva última entrevista a EL PERIÓDICO. "Hem d’aprofitar tots els recursos disponibles per millorar la salut de les persones", va dir la directora general d’Ordenació.
Aquest conveni permet que la sanitat pública pugui derivar proves mèdiques i fins i tot tractament i seguiment de la baixa d’aquells treballadors que s’accidentin en el seu temps lliure. Fins ara les mútues només podien intervenir en aquells accidents d’origen professional, però l’Administració pretén descongestionar part de les llistes d’espera derivant part de les proves i atencions als serveis mèdics privats. I a costa de les arques d’aquests, si bé les mútues es financen amb les cotitzacions que paguen cada mes els treballadors i les empreses.
Poques autonomies
Aquest és un dels principals motius pel qual només unes quantes autonomies, de moment, s’han afegit al conveni comú amb la Seguretat Social, ja que les mútues dels seus territoris refusen assumir aquest increment dels costos, tot i que sigui per accelerar recuperacions –cosa que beneficia les empreses– i que els permeti guanyar pes en el tractament d’un nombre més important de treballadors, una cosa que històricament han ambicionat.
El conveni únicament preveu, de moment, el tractament de les baixes que tenen un origen traumatològic. La mútua podrà intervenir sempre que el metge de la pública i l’empleat doni el seu consentiment per a això, un requisit reclamat pels sindicats atesa la desconfiança que manifesten cap a les mútues.
- El poble abandonat que amaga una gran 'muralla xinesa' i és a poc més de dues hores de Manresa
- Mariajo Fuenteálamo, periodista de l’ABC: 'El que no m’esperava mai, com a periodista no esportiva que soc, és que parlés de mi
- Una nova jornada de vaga de docents talla al matí els principals eixos de la regió i la C-16 per dinar
- Amb D de Dona omple Torre Busquet de Manresa amb un reconeixement al lideratge femení
- Vint mil euros per solucionar la topada d’un arbre i un mur protegits patrimonialment a Manresa
- Un tall accidental deixa un rastre de sang del Pont Nou de Manresa al CAP Bages
- La Generalitat activa definitivament la construcció del nou parc de bombers de Manresa que tindrà un pressupost de prop de 10 milions d’euros
- Un pastís de 100.000 euros: l'última obra d'un pastisser d'Esparreguera que crea postres de luxe