A Astúries
Mansour Gueye, el senegalès que després d’una dura travessia en pastera va acabar vivint a Espanya: "No es pot jutjar ningú pel color de la pell, soc aquí per guanyar-me la vida"
"Vaig venir per buscar-me un futur millor i tenia clar que el primer era aprendre l’idioma", afegeix aquest jove de 25 anys

Mansour Gueye , assegut al parc de Les Meanas d'Avilés. / Illán García
Illán García
Mansour Gueye és senegalès de la regió de Tambacounda, al sud del país. Va arribar a Espanya l’octubre de 2023. "Fa dos anys i sis mesos que soc aquí", explica en un perfecte castellà. "Vaig venir per buscar-me un futur millor i tenia clar que el primer era aprendre l’idioma", afegeix aquest jove de 25 anys que està en procés de tenir el permís d’asil i aspira a formar part del grup de persones que s’acolliran al pla de regularització d’immigrants.
Gueye va arribar a Canàries en pastera. "Treballava a Saint Louis, al nord de Senegal, i per participar en manifestacions em perseguien, em van dir que sortia una pastera…", relata, no sense abans repassar la dura travessia "de quatre o cinc dies" fins a arribar a la costa canària. De Canàries va arribar a Madrid i d’allà a Bilbao, tot això en un mes abans que el novembre de 2023 s’establís a Astúries. Primer va viure a Oviedo. Ara comparteix pis amb altres compatriotes a Las Vegas (Corvera) i treballa en la construcció.
Mansour va arribar a treballar tres mesos en la collita de l’oliva a Jaén perquè sempre va tenir clar "que cal menjar". Per això, des del principi va pensar sempre a buscar-se un mitjà de vida. Envia diners a la seva família i ara confia que aviat aconsegueixi regularitzar la seva situació. "Em sembla molt bé la regularització, no m’ho esperava", apunta el senegalès, que no va dubtar a reconèixer l’ajuda que li presta el seu advocat, l’ovetenc Luis Barro, i la Creu Roja, on va aprendre castellà i va fer vuit cursos com el de muntatge de bastides i instal·lació de plaques solars, entre d’altres.
Durant els seus més de dos anys a Espanya, relata que en algunes ocasions ha percebut racisme. "No es pot jutjar ningú pel color de la pell, soc aquí per guanyar-me la vida", afirma Mansour Gueye.
- Montserrat Martí, soprano i filla de Montserrat Caballé: 'L’afecte entre Freddie Mercury i la meva mare va ser autèntic
- El restaurant Golut de Manresa posa data al seu tancament: el 27 de juny
- El manresà Xevi Blancafort estrena la nova etapa del restaurant Can Pep, de Castellfollit de Riubregós
- El poble català que decideix com pintes la teva casa: aquests són els colors permesos i les multes si no es compleix
- Eddy Merckx era únic, abans d’una cursa tots dormíem i ell ja havia fet 80 quilòmetres
- El poble abandonat que amaga una gran 'muralla xinesa' i és a poc més de dues hores de Manresa
- Grison (41 anys) i la seva rutina dolç-salat: 'Vaig perdre al voltant de deu quilos
- Un bomber va ajudar a portar-la al món i 22 anys després va recórrer 1.000 quilòmetres per veure-la graduar-se: «Tenim un vincle molt especial»