Els científics qüestionen plantar arbres en zones incendiades

Nou mesos després de l’incendi que va calcinar més de 3.000 hectàrees de superfície agrícola i forestal al Baix Ebre, a l’entorn de municipis com Paüls, Xerta i Roquetes, una trentena de persones van participar diumenge passat en una plantació solidària d’arbres en un dels barrancs afectats pel foc. La iniciativa, impulsada pels ajuntaments de Roquetes i Xerta, va reunir famílies i veïns que van arribar amb bicicleta per plantar un centenar d’alzines.Nou mesos després de l’incendi que va calcinar més de 3.000 hectàrees de superfície agrícola i forestal al Baix Ebre, a l’entorn de municipis com Paüls, Xerta i Roquetes, una trentena de persones van participar diumenge passat en una plantació solidària d’arbres en un dels barrancs afectats pel foc. La iniciativa, impulsada pels ajuntaments de Roquetes i Xerta, va reunir famílies i veïns que van arribar amb bicicleta per plantar un centenar d’alzines a la zona.

L’acció, de petit format i amb un fort component simbòlic, no suposa un gran problema per a l’ecosistema i confirma una reacció habitual després de la devastació causada pel pas de les flames. No obstant, els experts remarquen que plantar arbres no sol ser una bona resposta ecològica després d’un incendi forestal, especialment als boscos mediterranis.L’acció, de petit format i amb un fort component simbòlic, no suposa un gran problema per a l’ecosistema i confirma una reacció molt habitual després de la devastació causada pel pas de les flames. No obstant, els experts remarquen que plantar arbres no sol ser una bona resposta ecològica després d’un incendi forestal, especialment als boscos mediterranis, malgrat la sensació que sovint té la ciutadania sobre la necessitat de recuperar el verd del paisatge.

"La prioritat no ha de ser córrer a reforestar, sinó analitzar què està passant sobre el terreny i, a partir de la situació, determinar si fa falta alguna acció de restauració o no", afirma Josep Maria Espelta, investigador del CREAF (Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals). Sobre el cas del Baix Ebre, Espelta assenyala que a la comarca ja hi ha "condicions molt favorables per a una recuperació ràpida". La presència de llavors i pinyes dels arbres cremats, juntament amb les pluges dels últims mesos, fa que l’ecosistema disposi de recursos per iniciar la regeneració. A més, hi ha una escassa abundància d’herbívors, que facilitaria la transformació del que un dia va ser bosc en una clariana"."La prioritat no ha de ser córrer a reforestar, sinó analitzar què està passant sobre el terreny i, a partir de la situació, determinar si fa falta alguna acció de restauració o no", afirma Josep Maria Espelta, investigador del CREAF (Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals). Sobre el cas del Baix Ebre, Espelta assenyala que a la comarca ja hi ha "condicions molt favorables per a una recuperació ràpida". La presència de llavors i pinyes dels arbres cremats, juntament amb les pluges dels últims mesos, fa que l’ecosistema disposi de recursos propis per iniciar la regeneració. I més sense una gran abundància d’herbívors, que facilitaria la transformació del que un dia va ser bosc en un clar.

Espelta està convençut que plantacions com la del cap de setmana passat a Xerta i Roquetes neixen d’"una bona intenció". No obstant, assegura que no responen necessàriament a una necessitat ecològica immediata.

Subscriu-te per seguir llegint