Un "nexe" amb les constructores

L’esperada declaració de l’empresari Víctor de Aldama en el judici pel cas Koldo al Suprem es va estendre durant gairebé vuit hores sense gairebé interrupcions per part del fiscal en cap Anticorrupció i els advocats de l’acusació i la defensa. El comissionista va reconèixer el pagament d’entre 3,5 i 4 milions d’euros a l’exministre José Luis Ábalos i el seu assessor entre el 2019 i el 2022, i que ho hauria fet en compliment d’un pacte en el qual ell va fer de simple nexe entre les constructores interessades a obtenir adjudicacions públiques i el llavors secretari d’Organització del PSOE. Aldama obtenia "notorietat" i "poder" per als seus diferents negocis i Ábalos i el seu assessor aconseguien efectiu i diversos regals, a més de finançament per al partit.

No obstant, i dins de la seva pròpia estratègia de col·laboració amb la Fiscalia Anticorrupció, coordinada pel prestigiós penalista José Antonio Choclán, el comissionista no va tenir més remei que reconèixer un paper que va més enllà de ser un simple mitjancer entre les constructores i el PSOE.

Així, va mantenir que ell avançava els pagaments regulars i constants al ministre i el seu assessor (al ministeri o a la vivenda d’Ábalos) quan les adjudicatàries d’obra no podien fer front a aquests. Una altra part dels diners (i les despeses pel gaudi per Ábalos del xalet a La Alcaidesa) la van aportar empreses d’hidrocarburs del seu entorn d’influència com Villafuel, que buscava una llicència del Govern per poder operar. Aldama va reconèixer que va demanar a un dels seus principals socis (Luis Alberto Escolano) el pagament de gairebé 90.000 euros pel lloguer del pis que va ocupar durant dos anys Jésica Rodríguez, amant d’Ábalos; a més d’assumir altres regals com el pagament d’unes vacances al ministre a Marbella o vehicles per a Koldo García i el seu germà.

La qüestió, com bé va fer notar la defensa de l’exassessor ministerial, és que les adjudicacions sospitoses d’obra pública no són objecte d’aquest procediment, sinó del que encara s’instrueix a l’Audiència Nacional i que esquitxa qui va ser després d’Ábalos el número 3 del PSOE, Santos Cerdán. Les acusacions sobre aquest suposat finançament irregular del partit es van fer sense aportar cap prova, segons va fer notar la defensa.

Diners de les mascaretes

En tota estratègia ¿on queden les suposades comissions a canvi dels contractes milionaris per a la compra de mascaretes que va donar lloc a l’inici de la causa? El comissionista va optar per diluir la seva actuació sobre això. "Jo no tinc consciència de pagar comissions per les mascaretes", va dir al ser preguntat per primera vegada per això.

Aquesta declaració impactava de ple en la línia d’acusació que defensa la fiscalia, i potser per aquest motiu a la tarda, a preguntes de l’acusació popular, el comissionista va afegir que tot i que va arribar la pandèmia i es van paralitzar les adjudicacions i les obres, ell continuava tenint un compromís per pagar a Koldo i Ábalos, i li "donava igual que els diners "arribessin de les constructores, de les mascaretes, de Have Got Time (empresa d’hidrocarburs) o d’on vingués".

El focus de l’acusació es va centrar en els 10.000 euros al mes que el comissionista va acceptar haver pagat a Koldo i Ábalos per "tenir-los contents", sense aclarir massa bé l’origen d’aquests diners. "Els 10.000 euros al mes eren com un regal mensual, però jo els vaig pagar molt més", va dir.

Subscriu-te per seguir llegint