Treballar unes hores jubilat i rebre una multa de 19.000 euros: el cas que sacseja Europa

Treballar després de jubilar-se pot semblar una decisió senzilla: unes hores per ajudar un familiar, un encàrrec puntual, una feina parcial per completar ingressos o simplement per mantenir-se actiu. Però la realitat legal és molt més delicada. A Espanya, cobrar una pensió de jubilació i treballar al mateix temps no sempre és possible, i quan ho és s’ha de fer sota fórmules concretes, com la jubilació activa, la jubilació flexible, la jubilació parcial o determinades activitats per compte propi amb ingressos limitats. La Seguretat Social recorda que els treballs incompatibles poden comportar la suspensió de la pensió, tot i que també preveu diversos supòsits de compatibilitat regulada.

Què passa a Espanya si treballes quan ja estàs jubilat?

En general, la pensió contributiva de jubilació és incompatible amb una feina ordinària si no s’ha comunicat o no encaixa en cap modalitat legal. Però hi ha excepcions importants. Un jubilat pot accedir a la jubilació activa si compleix els requisits i compatibilitzar part de la pensió amb una feina per compte propi o d'altri; també pot acollir-se a la jubilació flexible, amb una feina a temps parcial i una reducció proporcional de la pensió; o mantenir una activitat per compte propi si els ingressos anuals totals no superen el salari mínim interprofessional en còmput anual.

Això vol dir que treballar de jubilat no està sempre prohibit, però tampoc es pot fer de qualsevol manera. Si l’activitat no s’ajusta al marc legal, la Seguretat Social pot suspendre la pensió i exigir regularitzacions. Per això, qualsevol pensionista que vulgui tornar a treballar, encara que sigui unes hores, hauria d’informar-se abans i comunicar correctament l’activitat.

I a Itàlia? La norma era molt més dura amb la ‘Quota 100’

El cas italià té una particularitat clau: Angelo Menapace estava afectat pel règim de Quota 100, una fórmula de jubilació anticipada que a Itàlia imposava una incompatibilitat estricta entre la pensió i els ingressos del treball fins a arribar a l’edat ordinària de jubilació. L’INPS, l’organisme italià de pensions, indica que en règims com Quota 100 o Quota 102 no es poden acumular pensió i rendes del treball, excepte en el cas del treball autònom ocasional fins a 5.000 euros bruts anuals. Si no es respecta aquesta incompatibilitat, l’organisme pot suspendre la pensió i reclamar les mensualitats cobrades.

I aquí és on comença la història d’Angelo. Segons el cas recollit per la premsa italiana, Menapace, exforner i jubilat, va ajudar de manera puntual a la peixateria del seu cosí. No va ser una reincorporació laboral estable ni una feina continuada: van ser 30 hores de treball i una remuneració de 280 euros. Tot i això, el gener del 2024 va rebre una notificació de l’INPS en què se li reclamaven prop de 19.000 euros per haver treballat després d’accedir a la jubilació amb Quota 100.

Angelo va anar als tribunals i el Constitucional va frenar l’automatisme

Davant d’una reclamació que semblava desproporcionada, Angelo va portar el cas als tribunals. La qüestió va acabar arribant al Tribunal Constitucional italià, que no va eliminar el principi d’incompatibilitat de la Quota 100, però sí que va introduir un matís decisiu: la suspensió de tota una anualitat de pensió no pot aplicar-se automàticament en qualsevol cas.

La lectura del Constitucional obre la porta al principi de proporcionalitat. És a dir, els jutges poden valorar si una activitat mínima i un ingrés molt reduït justifiquen una sanció tan dura com perdre o retornar tota una anualitat de pensió. En casos com el d’Angelo, la suspensió podria limitar-se al mes concret en què es va produir la incompatibilitat, evitant conseqüències econòmiques devastadores per a un jubilat.

És un pas endavant que molts pensionistes hauran d’agrair a Angelo Menapace i al Tribunal Constitucional italià. No perquè s’autoritzi treballar lliurement mentre es cobra qualsevol pensió, sinó perquè es posa fre a una interpretació cega de la norma. Una cosa és controlar el frau i una altra molt diferent és castigar amb gairebé 19.000 euros una ajuda puntual de 30 hores.

Pot tenir efectes en altres països?

La decisió italiana no canvia automàticament les normes d’Espanya ni les de cap altre país europeu. Cada Estat té el seu propi sistema de jubilació, compatibilitats i sancions. Però el cas sí que pot tenir transcendència en el debat jurídic i social: fins a quin punt és just aplicar sancions enormes per feines puntuals, ingressos baixos o errors administratius sense mala fe?

En una Europa cada vegada més envellida, on molts jubilats volen o necessiten continuar actius, el cas Angelo deixa una pregunta de fons: les lleis han de perseguir el frau, però també han de ser proporcionades. I aquesta és la gran lliçó d’un jubilat que va cobrar 280 euros, va rebre una reclamació de 19.000 i ha acabat obrint una escletxa perquè altres pensionistes no quedin atrapats per una norma aplicada sense matisos.