Joan Manuel Serrat, contra l’edatisme: «Prescindir dels vells no és només un acte criminal i imbècil, és com cremar els llibres»

La Universitat de Barcelona (UB) ha compartit un vídeo de Joan Manuel Serrat durant la clausura d’unes jornades de reflexió sobre la tercera edat. «El que anomenarem, en confiança, els vells, col·lectiu al qual pertanyo», afirma amb orgull el cantautor, que als seus 82 anys assegura gaudir de «bona salut i d’un estat de conservació més que acceptable».

«82 anys? Està molt bé per a la seva edat. Això em diuen esperant que els torni el compliment», assenyala Serrat al mateix clip. «Deu ser que la gent vol lluir jove, veure’s al retrat de Dorian Gray», afegeix.

«Amb rascades, amb abonyegades, encara conservo bona part de les meves il·lusions i convisc amb les meves xacres»

L’artista es mostra agraït amb la vida i reivindica l’acceptació del pas del temps. «Accepto el fet natural d’envellir i els inconvenients que la naturalesa i el temps demolidor m’imposen amb el pas dels dies», afirma. «Amb rascades, amb abonyegades, encara conservo bona part de les meves il·lusions i convisc amb les meves xacres», afirma l’etern ‘noi’ del Poble-sec, que assegura que li agrada la vida, estar viu i sentir-se útil.

Crida a la solidaritat

Per això, explica, es rebel·la «contra un món on s’identifica els vells amb la falta de capacitat, de talent o de preparació». Per Serrat, les persones grans resulten incòmodes en una societat que «potencia la despesa i busca beneficis fàcils i ràpids». «A ells, als vells, els tenen marginats perquè consumeixen menys, perquè tenen menys necessitats. Als vells se’ls abandona en la solitud perquè la solitud, diuen, és una cosa inherent a la vellesa i han d’acostumar-s’hi», lamenta.

El cantautor adverteix que una societat sense solidaritat entre generacions és una societat empobrida. «Prescindir dels vells no és només un acte criminal i imbècil; és com cremar els llibres, és destruir la memòria», defensa. «Els vells som un col·lectiu que encara té molt a aportar. Que no ens facin invisibles. Que escoltin i respectin les nostres preferències. Que empatitzin amb els nostres problemes i dificultats. Que ens tinguin en compte en les seves decisions. Fer una altra cosa seria tirar pedres contra lapròpia teulada», conclou.