Un any després de la tragèdia forestal
El País Basc insisteix en la prevenció permanent per seguir sense focs
El Govern basc va comprar el 2024 el primer, i únic, helicòpter, antiincendis
Un bomber d'Euskadi treballa en les labors d'extinció de l'un incendi forestal.. / Eduardo Sanz / Europa Press
Rubén Gargoi
Mentre l’any passat una gran part d’Espanya lluitava per contenir la pitjor onada d’incendis en tres dècades, amb centenars de milers d’hectàrees arrasades en comunitats del nord com Galícia o Castella i Lleó, el País Basc va aconseguir esquivar els focs de gran magnitud. La comunitat va registrar xifres molt més contingudes i així va consolidar una tendència que es repeteix els últims anys, en què tot just es cremen unes desenes d’hectàrees anuals.
Per això el Govern basc, en col·laboració amb les diputacions de totes tres províncies, el 2024 va adquirir el primer –i fins ara únic– mitjà aeri, un helicòpter antiincendis que, amb desenes d’efectius, va col·laborar l’estiu passat en la lluita contra el foc en altres comunitats. Totes tres diputacions forals, que destinen conjuntament més de 100 milions d’euros a la prevenció i extinció d’incendis, lideren la lluita contra les flames a la comunitat. El Govern Basc, per la seva banda, coordina la resposta en situacions d’emergència.
L’estratègia basca no es limita únicament a l’extinció, sinó que també aposta per una prevenció permanent basada en la gestió de la muntanya, la vigilància i la regulació de l’ús del foc. La creació de barreres naturals de cara a frenar l’avenç de les flames, les tasques de desbrossament, aclarides i podes destinades a reduir la càrrega de combustible i el manteniment d’una xarxa de pistes forestals són algunes de les mesures que porta a terme la Diputació de Biscaia. "Una muntanya crema menys, i si crema, avança més a poc a poc i es pot atacar amb eficiència", assenyalava l’any passat la diputada biscaïna de Medi Natural, Arantza Atutxa.
La propietat de la superfície condiciona l’estratègia. A Biscaia i Guipúscoa prop del 75% de les muntanyes són privades, mentre que a Àlaba passa justament el contrari. Els propietaris privats, buscant el rendiment econòmic, solen mantenir cuidades les terres, però, alhora, planten "arbres de creixement ràpid com el pi radiata o l’eucaliptus, que són espècies molt piròfiles, més que no pas els arbres autòctons com fajos i roures", adverteix l’assessor i divulgador ambiental Julen Rekondo.
Subscriu-te per seguir llegint
- El poble abandonat que amaga una gran 'muralla xinesa' i és a poc més de dues hores de Manresa
- Mariajo Fuenteálamo, periodista de l’ABC: 'El que no m’esperava mai, com a periodista no esportiva que soc, és que parlés de mi
- El manresà Xevi Blancafort estrena la nova etapa del restaurant Can Pep, de Castellfollit de Riubregós
- Un tall accidental deixa un rastre de sang del Pont Nou de Manresa al CAP Bages
- Amb D de Dona omple Torre Busquet de Manresa amb un reconeixement al lideratge femení
- El papa beneirà la fundació que dirigeix sor Lucía a Manresa abans del gran acte a Montjuïc del 9 de juny
- Alex Tous sobre la seva enganxada amb Juana Dolores: 'No sé com li donen veu a la televisió pública
- Un ferit greu evacuat en helicòpter després d'una sortida de via a Pinell de Solsonès
