Fracassen els intents de salvar al gall fer a Catalunya: el nombre de mascles es desploma un 60% en 20 anys

El declivi del gall fer s'intensifica a Catalunya. Les mesures que des de fa anys aplica l'Administració per intentar conservar aquest ocell gallinaci manquen de resultats esperançadors. En realitat, l'últim cens realitzat per la Generalitat revela una pèrdua d'exemplars realment preocupant i deixa entreveure que les accions no estan servint perquè l'espècie mostri algun signe de millora o recuperació. Les dades als quals ha accedit El Periódico mostren precisament el contrari: la caiguda de la població, en tot just 20 anys, és ja d'un 58%.

Durant el recompte de 2025, en el qual va participar un equip d'El Periódico, es va estimar la presència de 245 mascles a Catalunya, molt per sota dels 360 del 2015, deu anys abans. Si la dada es compara amb el 2005, la diferència és encara més escruixidora: els 581 individus comptabilitzats llavors s'han reduït a més de la meitat. La radiografia és especialment alarmant perquè aquests recomptes són els més robustos disponibles i abasten el conjunt de la població de l'espècie a Catalunya.

La metodologia es basa en la localització de mascles en els punts de cant durant la primavera, el moment clau del cicle reproductor del gall salvatge. És ara, durant els mesos d'abril i maig, quan els mascles acudeixen als 'cantadors' a exhibir-se i atreure les femelles. Però les dades corroboren que cada vegada és més difícil escoltar el cant d'aquesta espècie emblemàtica. Fonts del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica admeten que el gall salvatge ha desaparegut de més del 50% dels 'cantadors' dels Pirineus catalans. La regressió és especialment intensa en les cotes més baixes, amb retrocessos molt marcats en comarques com el Pallars Jussà, el Solsonès i el Ripollès.

La pèrdua d'hàbitat adequat, la pressió humana en zones sensibles –aquí s'inclou la presència d'aficionats a l'ornitologia i fotògrafs que intenten retratar l'esquiu animal–, la fragmentació del territori, el canvi climàtic i el desequilibri en les relacions entre depredadors i preses formen part dels motius que expliquen aquesta tendència tan greu que les receptes aplicades fins a la data no han aconseguit revertir.

Pau Vázquez, portaveu de l'entitat ADLO Pirineu, defensa que la recuperació del gall salvatge exigeix anar més enllà de les actuacions puntuals sobre l'hàbitat i esmenta la possibilitat de reintroduir el linx boreal, un carnívor extingit de la serralada fa menys de 100 anys, per intentar contribuir a l'ecosistema òptim per a aquest ocell en caiguda lliure. "El sentit d'introduir el linx boreal és recuperar una espècie autòctona, però també pot tenir un efecte clau sobre el gall salvatge", sosté Vázquez.

Segons explica, aquest carnívor podria ajudar a desplaçar o controlar mesocarnívoros com guineus i fagines, que exerceixen pressió sobre el gall salvatge durant l'època d'incubació dels ous i la cria dels pollets. L'expert considera que la proposta, que ja s'està debatent al parc natural del Alt Pirineu, pot conviure amb la presència de l'os i del llop, que regulen les poblacions d'ungulats com cabirols i cérvols.

Vázquez és crític amb una part de les polítiques de conservació desplegades fins ara: "És cert que s'ha intentat ordenar la presència de fotògrafs i excursionistes, però de forma poc contundent". Sobre els projectes de millora de les zones de cria, considera que s'han de replantejar. "Portem anys impulsant actuacions per protocol i es gasten diners a aclarir boscos o recuperar plantacions de nabius, però el gall salvatge no es recupera", resumeix.

El naturalista, a més, assegura que aquests treballs es duen a terme en zones sensibles: "És una contradicció entrar al bosc per intervenir en l'hàbitat, encara que sigui en positiu, perquè aquestes accions se sumen a les tasques de gestió forestal que es realitzen en altres punts i al final acabem ocupant tot el terreny del gall salvatge, com està succeint en el bosc de Virós". Per a ADLO Pirineu, és essencial limitar els aprofitaments forestals a pocs metres d'àrees importants per a l'espècie i també les restauracions d'hàbitat.

"No queda més remei que tancar valls o limitar l'accés a unes certes àrees", suggereix Vázquez, que esmenta llocs com els dos vessants de Port Ainé com a punts on seria necessari reduir la intervenció humana i deixar evolucionar el bosc.

Un exemple de les accions benintencionades que han provocat molèsties a aquest ocell tan sensible és el mètode de seguiment. En els últims anys, la Generalitat ha canviat d'enfocament i s'han deixat enrere les captures en els 'cantadors' per marcar amb GPS exemplars. Des del 2004, es van arribar a practicar 94 captures amb marcatge de galls salvatges a Catalunya. Segons les dades oficials, durant el procés, van morir sis galls salvatges per estrès. I la xifra no inclou possibles efectes indirectes posteriors, més difícils de determinar. La pràctica es va abandonar el 2022.

La Generalitat justifica el gir per dos motius principals: la recatalogació de l'espècie pel seu risc d'extinció i el fet que ja s'havien aconseguit, en termes generals, els objectius científics com el desenvolupament de models demogràfics o l'estudi de causes de mortalitat. Actualment, només es preveu col·locar emissors a mascles o femelles amb alteracions de conducta.

Als Pirineus francesos i a la serralada Cantàbrica–l'últim cens en aquesta serralada va mostrar una lleugeríssima millora–, en canvi, continuen actives les campanyes de captura i marcatge, també vinculades a la retirada d'algunes posades per al centre de cria de Valsemana (Lleó). Mentrestant, a Catalunya, la comunitat autònoma d'Espanya que concentra més exemplars, el cant del gall salvatge continua desapareixent dels boscos alpins malgrat les accions desenvolupades.