La consultora ambiental de l’ampliació de l’aeroport de Barcelona inicia contactes amb el sector econòmic i científic per justificar el projecte davant Europa

El llarg procés per ampliar l’aeroport de Barcelona-el Prat torna a avançar, tot i que lluny del focus mediàtic, i entra en una nova fase. La consultora ambiental holandesa contractada pel Govern per rebre assessorament a l’hora de convèncer Europa de la viabilitat ambiental del pla ha aterrat aquesta setmana a Catalunya. Segons ha pogut confirmar EL PERIÓDICO, cinc membres d’Arcadis, que es quedaran a Barcelona fins dijous, han començat aquest dimarts una ronda de reunions amb alguns dels actors implicats per conèixer de primera mà quin és l’encaix del projecte en el delicat entorn del delta del Llobregat,l’espai protegit que confina amb la infraestructura aeroportuària.

El treball de la prestigiosa companyia, que va participar en la redacció de les compensacions ambientals de l’ampliació dels ports de Rotterdam i Anvers, se centra a avaluar la proposta d’ampliació i les possibles conseqüències ecològiques de l’allargament de la tercera pista sobre els aiguamolls del Remolar-Filipines i la llacuna de la Ricarda. La seva voluntat és avalar els plans del Govern pactats amb Aena i, tal com expliquen fonts coneixedores de les trobades, validar que l’alternativa triada de prolongar la pista del mar és l’única possible, davant altres opcions que es van descartar durant el llarg procés de debat de l’ampliació.

Foment, Cambra i Pimec

Fins ara, aquesta empresa, contractada el novembre passat i que compta amb més de 36.000 empleats a més de 30 països, s’havia dedicat a estudiar tota la documentació. No obstant, ara la seva tasca se centra en reunions presencials sobre el terreny. Dirigents i tècnics d’Arcadis ja s’han entrevistat amb diversos alts càrrecs del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica (tant amb persones de la secretaria d’Infraestructures i Mobilitat que dirigeix Manel Nadal com de la de Transició Ecològica comandada per Jordi Sargatal) així com amb representants del teixit econòmic català.

Aquestes trobades, detallen fonts coneixedores del procés, seran clau per poder contribuir a justificar l’«interès prioritari» de l’ampliació, un concepte imprescindible perquè la Comissió Europea accepti «tocar» zones verdes protegides.

Aquest dimarts s’han reunit al llarg de dues hores a la seu de Territori amb dos membres de Foment del Treball, un altre de Pimec i un de la Cambra de Comerç de Barcelona. Els representants de Foment els han presentat l’informe de 130 pàgines que al seu dia van elaborar per defensar l’ampliació de l’aeroport del Prat: ells van analitzar durant més d’un any fins a 11 alternatives per acabar concloent que, precisament, la millor opció era la que al final va consensuar el Govern amb Aena.

Expedient obert

Els següents a mantenir una trobada amb Arcadis i donar-los el seu punt de vista seran aquest dimecres l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i el Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). Més endavant, en una altra ronda de contactes, arribarà el torn dels ajuntaments i les entitats veïnals i ambientals.

Noves zones d’aiguamolls

El cas del CREAF és paradigmàtic perquè es tracta d’un centre científic de referència per a la conselleria. La companyia neerlandesa pretén tenir en compte el seu punt de vista a l’hora d’abordar les compensacions ambientals, que tant la Generalitat com Aena ja han explicat que consistiran en noves zones d’aiguamolls a l’interior.

En la trobada d’aquest dimarts, la conselleria ha detallat les hectàrees que s’han identificat com a punts ideals per crear aquests espais i també s’ha posat sobre la taula la possibilitat que Aena anticipi la compra d’unes 270 hectàrees per demostrar que es comença a avançar en matèria de conservació.

S’ha d’assenyalar que l’objectiu de l’Estat, la Generalitat i Aena no és només defensar les contrapartides ecològiques proposades, sinó també aconseguir que Brussel·les doni carpetada a l’expedient obert per l’estat de degradació del delta. Durant l’últim any, les dues administracions, estatal i autonòmica, responen coordinadament a la carta d’emplaçament que Europa va enviar a Espanya per l’absència de conservació del delta. En les respostes, s’exposen les mesures que ja s’han pres, com per exemple l’ampliació de la ZEPA (zona d’especial protecció per a les aus) i les obres de restauració en marxa per demolir uns antics pàrquings. Queda pendent, no obstant, redactar un pla de gestió per al delta.