A Can Poc Oli, a les instal·lacions de l’Escola Agrària de Manresa, una cambra frigorífica conserva a una temperatura constant d’uns dotze graus les llavors de centenars de varietats hortícoles autòctones perquè no es perdin. Entre els prestatges, hi reposen llavors com la de la carbassa llarga de Gironella, l’enciam dels tres ulls de Rajadell, el cigró de Vilameric o la ceba llarga de Berga. «A totes els posem nom i cognom quan les recollim», explica Xènia Torras, al capdavant del banc de llavors de Manresa. «Hi ha, per exemple, la mongeta del niu del front, que anomenem així perquè el pagès que ens la va proporcionar duia les granes a les butxaques quan va anar al front per sembrar la mongeta allà on els enviessin», explica Torras, per exemplificar que darrere de cada varietat hi ha una història.
Fa disset anys que Torras, enginyera agrònoma, és al capdavant del projecte del banc de llavors de l’Era, l’Espai de Recursos Agroecològics vinculat a l’Escola Agrària de Manresa. El projecte, batejat amb el nom d’Esporus, s’ha convertit en un referent a Catalunya per la seva tasca de conservació de la biodiversitat cultivada i per la feina de difusió que en fa. Actualment, el banc conserva 372 varietats autòctones, el 70% de les quals són de les comarques de la Catalunya central. «N’hi ha de tan boniques que no sabria amb quina quedar-me», assegura Torras, que reconeix que a vegades influencia «la química» que estableixes amb el pagès que et proporciona la llavor. «Encara queden pagesos que cultiven les llavors autòctones, però moltes de les varietats s’han deixat de cultivar, i la feina del banc de llavors és conservar-les», diu Torres, que destaca que el seu objectiu seria «no existir» perquè voldria dir que totes les llavors s’estan cultivant.
On són les varietats locals?
La consciència sobre la necessitat de conservar aquestes varietats autòctones no sempre ha existit i va començar a detectar-se fa vint anys. Torras explica que, per entendre aquest procés, cal situar-se en el context dels anys vuitanta, «quan hi havia una crisi important a nivell agrari» derivada de l’abandonament del camp arran de la introducció dels tractors i la mecanització. En aquest escenari, destaca que les escoles agràries, que s’havien quedat sense alumnes, van optar per especialitzar-se, i l’Escola Agrària de Manresa es va reinventar amb «una aposta pel desenvolupament rural i l’agricultura ecològica». De fet, Torras subratlla que es va convertir «en un referent» estatal en formació ecològica.
En aquest context, recorda que les varietats locals van començar a guanyar pes «com un dels recursos bàsics per tirar endavant la producció ecològica perquè estan més adaptades i, per tant, presenten menys problemes fitosanitaris». Però aleshores es van adonar que aquestes varietats no estaven ni inventariades ni recollides, i va ser en aquell moment quan l’Era va prendre la decisió de crear un banc de llavors local.
Amb l’objectiu de conservar aquestes varietats, entre els anys 2002 i 2004 es va dur a terme una prospecció. Primer es va fer una recerca bibliogràfica; després, es va contactar amb ajuntaments, consorcis i cooperatives i, finalment, es va anar a buscar els pagesos que encara cultivaven aquestes varietats. «En un període de dos anys, es van prospectar unes 120 varietats», explica Torras, que destaca que aquesta tasca de documentació no s’ha deixat de fer mai.
Prop de 400 varietats autòctones
Més de vint anys després de la creació del banc de llavors de Manresa, actualment es conserven unes 370 varietats autòctones, de les quals aproximadament el 70% són de la Catalunya central i el 30% restant provenen de la resta de Catalunya, així com de la Franja d’Aragó o de les Illes Balears. En els darrers anys, Torras assenyala que un dels grans esforços ha estat millorar la qualitat de les llavors «no només des del punt de vista sanitari, sinó també perquè siguin llavors que s’adaptin, dins les seves característiques, a les necessitats actuals del consumidor».
Torras assenyala que un dels principals objectius del banc de llavors és evitar la desaparició de la diversitat d’espècies. «L’erosió genètica existeix», afirma, i recorda que abans cada pagès disposava de tres o quatre varietats de tomàquet dins la seva pròpia collita, mentre que ara aquest és pràcticament el mateix nombre que es troba al mercat. «Com més variada és la nostra dieta, menys malalties tenim. I això va molt lligat amb les varietats locals», assegura.
Conservar la memòria pagesa
Més enllà de la conservació de les varietats, la responsable del projecte destaca que un dels grans objectius d’Esporus és preservar el saber tradicional vinculat a aquestes llavors autòctones. «Les llavors només són una part d’aquesta herència agrària de segles i segles de conservació de varietats. També hi ha la manera com es cultiven i les seves característiques, uns sabers tradicionals de la pagesia que s’han transmès oralment de generació en generació i que ara perillen de desaparèixer». En aquest sentit, explica que intenten documentar cada varietat per difondre tant la manera de cultivar-la com les seves potencialitats culinàries.
«Hi ha varietats molt diverses: tenim tomàquets verds, vermells, allargats, rodons, petits o grossos», diu Torras, que també esmenta una varietat de meló que es conserva durant l’hivern. «Abans era tradicional menjar meló per Nadal perquè existien aquestes varietats, però ara estem acostumats a tenir tots els productes disponibles quan volem». En aquest sentit, considera que aquest model d’alimentació té data de caducitat i que la sobirania alimentària implica cultivar varietats autòctones. «Quan els melons no puguin arribar en vaixell o en avió perquè sigui massa car, haurem de ser capaços de subministrar-nos nosaltres mateixos els productes de l’horta local».
L’Era fa accessibles les llavors a la ciutadania
Un dels principals objectius del banc de llavors Esporus és preservar i fer accessibles a la ciutadania les varietats autòctones. Per aconseguir-ho, una part de la producció es destina a la venda i a la distribució entre persones interessades a mantenir viu aquest patrimoni agrícola. En la majoria dels casos, la responsable del banc de llavors local, Xènia Torras, explica que qui cultiva aquestes varietats són pagesos del territori, tot i que també hi ha fills de pagesos que continuen sembrant-les com a record de l’activitat dels seus pares.
«Durant la pandèmia, tothom va tenir fal·lera pels horts d’autoconsum, però, el nostre perfil d’usuari més comú són persones jubilades. La gent jove rarament té interès a plantar varietats locals per l’autoconsum, tot i que hi ha persones que impulsen projectes agraris col·lectius», explica Torres.
Tot i que cada vegada hi ha més consciència sobre la necessitat de preservar les varietats locals, Torres considera que encara hi ha molt desconeixement sobre la seva existència. En aquest sentit, l’objectiu del banc de llavors Esporus és conservar les varietats autòctones per evitar la seva desaparició i, alhora, difondre el seu valor entre la ciutadania a través de tallers i jornades formatives.
Una de les activitats que de forma anual organitza l’associació Era és la Festa del Planter, en col·laboració amb l’Escola Agrària de Manresa, que convida la ciutadania a participar en activitats a les instal·lacions de Can Poc Oli per conèixer la biodiversitat agrícola local. Enguany, la festa es va celebrar a finals d’abril, i va ser una oportunitat perquè els visitants coneguessin la feina que du a terme l’associació Era des de fa més de 20 anys en la conservació i difusió de les varietats agrícoles locals, especialment les d’horta.
En aquesta edició, les varietats ofertes van incloure quatre tipus de tomàquet, ple de mata baixa, de penjar de Castellet, llarg de Benissili i buit de l’Estany; dos pebrots, bitxo lanterne i italià; albergínia llistada, enciam dels tres ulls, carbassó antic, carbassa del ferro, meló d’Alficós, síndria del país i blat de moro blau per a crispetes.
A banda de la Festa del Planter, el projecte del banc de llavors Esporus organitza altres activitats, com tastos amb receptes elaborades amb varietats locals. Torres considera que, perquè aquestes varietats sobrevisquin i continuïn evolucionant, és necessari cultivar-les i incorporar-les a la cuina per acostar-les a la gent. D’aquesta manera, també es poden conèixer les preferències dels consumidors i les característiques que valoren més. Així, les diferents varietats poden despertar la curiositat de la ciutadania.
D’altra banda, l’associació Era convoca cada any jornades de neteja de llavors, en què voluntaris ajuden a seleccionar els fruits més característics de cada varietat, extreure’n la llavor i deixar-la a punt per assecar-la o conservar-la directament. Les trobades es fan algunes tardes durant l’estiu i a principis de tardor, a la finca ecològica de Can Poc Oli, de l’Escola Agrària de Manresa.
Cigrons amb segell bagenc i carbasses per fer esponges
De les prop de 400 varietats autòctones que atresora el banc de llavors de Manresa, n’hi ha algunes que són popularment conegudes, com és el cas de la mongeta de Castellfollit del Boix, petita, de pell molt fina i menys pastosa i farinosa que les altres, o el blat de moro d’escairar de Berga, un producte molt tradicional de la cuina de muntanya. Però més enllà d’aquestes varietats que s’han conservat i que compten amb un cert prestigi, n’hi ha altres que són força desconegudes malgrat les seves potencialitats culinàries, com és el cas de la carbassa del ferro, molt típica del Lluçanès i associada a un plat que ara s’està intentant recuperar, l’estofat de carbassa; o bé el cigró de Vilamaric, cultivat en aquest enclavament del terme de Monistrol de Montserrat. «És un cigró molt petit i fàcil de cuinar. Podria tenir molta sortida i és molt endèmic del Bages, tot i que se n’ha fet poca difusió», destaca la responsable del banc de llavors de Manresa, Xènia Torras.
La responsable del projecte explica que algunes varietats s’han deixat de cultivar per les dificultats en el seu maneig o perquè no s’adapten a les distribuïdores, tot i que aquest darrer factor ha canviat amb l’auge del consum de proximitat. Tot i això, assenyala que, en alguns casos, hi ha varietats que, més enllà de les seves potencialitats a la cuina, també tenien un ús ornamental, com és el cas de les carbasses de l’espècie lufa, que poden servir per obtenir esponges vegetals naturals. «Hi ha varietats precioses per fer tot tipus d’utensilis, com les carbasses esponja. És veritat que podem anar a qualsevol supermercat i trobar una esponja per a la dutxa per només 1,50 euros, però al final és una qüestió d’autogestió. Si algun dia els supermercats tanquen, hem de saber que disposem de recursos naturals per proveir-nos nosaltres mateixos d’aquests utensilis, i saber-ho fer ens fa més autosuficients», considera.
Per aquest motiu, per a l’associació Era és important tant la conservació de les llavors, com la difusió del coneixement associat al maneig d’aquestes varietats que, majoritàriament, està en mans de la pagesia. En aquest sentit, són molt curosos a l’hora d’incorporar a la base de dades la informació que recullen durant la prospecció de les llavors i durant el procés de sembra i collita.
Dins d’aquest treball de difusió, també envien les dades al banc de llavors que la Generalitat té a Lleida i hi dipositen mostres perquè es congelin. «És com tenir una doble còpia de seguretat», diu Torras.
