Tim Spector, metge i divulgador especialitzat en microbiota intestinal: "El cafè del matí pot cuidar la salut intestinal i el benestar general"

Són milions les persones que comencen el dia amb una tassa de cafè sense pensar gaire en el que passa dins del seu cos, però aquesta rutina quotidiana fa anys que està sota el microscopi de la ciència. Per exemple, l'Associació Americana del Cor sosté que, en general, beure cafè amb moderació resulta segur per al cor, i un altre organisme nord-americà, l'Administració d'Aliments i Medicaments (FDA), situa al voltant de 400 mil·ligrams diaris de cafeïna el límit que la majoria dels adults sans poden tolerar sense problemes.

No és un detall menor. Les malalties cardiovasculars continuen sent una de les grans amenaces per a la salut pública mundial i concentren una part molt important de la mortalitat prematura, segons l'Organització Mundial de la Salut. En aquest context, qualsevol hàbit quotidià relacionat amb millors indicadors cardiometabòlics desperta un interès creixent entre investigadors i metges.

El cafè, a més, ja no es mira només com una beguda estimulant. Cada vegada hi ha més atenció sobre la seva relació amb l'alimentació, el metabolisme i la microbiota intestinal, aquest ecosistema de microorganismes que influeix en funcions clau del cos humà i que s'ha convertit en un dels camps més observats de la nutrició actual.

Bacteris associats al consum de cafè

En aquest punt és on entra la reflexió de Tim Spector, metge i divulgador especialitzat en microbiota intestinal, que subratlla que els bevedors de cafè solen presentar millors indicadors de salut del cor. La seva explicació parteix d'una investigació publicada a la revista 'Nature', en què es va analitzar com aquesta beguda es relaciona amb els microbis intestinals de milers de persones.

L'estudi, en què va participar el mateix Tim Spector, va analitzar dades del microbioma intestinal de més de 22.000 persones de 25 països. A partir d'aquí, l'equip d'investigadors va observar una empremta clara del cafè a l'intestí. "Vam identificar més de 100 espècies bacterianes relacionades amb el consum de cafè", relata l'epidemiòleg, cosa que el va portar a assegurar que "els bevedors de cafè tenen un microbioma intestinal més ric que els no bevedors".

Entre aquestes troballes, hi va haver un microorganisme que va destacar per sobre de la resta. "La més cridanera va ser el bacteri 'Lawsonibacter asaccharolyticus', que apareixia entre 6 i 8 vegades més en els qui prenien cafè amb regularitat." El metge afegeix que aquest bacteri sol ser present també a l'intestí de les persones que no consumeixen cafè, a l'espera d'entrar en contacte amb la beguda per activar-se i multiplicar-se.

Beneficis metabòlics

Les dades principals de l'estudi són les següents:

• Hi van participar més de 22.000 persones de 25 països.
• Es van detectar més de 100 espècies bacterianes lligades al consum de cafè.
• La 'Lawsonibacter asaccharolyticus' va ser el bacteri més destacat.
• La seva presència va ser entre 6 i 8 vegades més gran en consumidors habituals de cafè.
• La relació també es va donar entre els bevedors de cafè descafeïnat.

Aquest últim punt va ser especialment rellevant per a la interpretació dels resultats. En paraules de l'expert, "els efectes saludables no provenen de la cafeïna, sinó de la rica barreja de compostos vegetals del cafè, com els polifenols". És a dir, que els beneficis no radiquen tant en l'estímul clàssic de la beguda com en la seva composició química i en la manera com interactua amb la microbiota intestinal.

Segons l'estudi, aquests compostos són transformats pels microorganismes intestinals en metabòlits com l'àcid quínic i l'hipurat, associats amb beneficis metabòlics. Des d'aquesta perspectiva, la química del cafè ajudaria a entendre per què els qui el consumeixen de manera habitual solen mostrar millors indicadors de salut metabòlica i cardiovascular. La conclusió que trasllada Spector és clara: tant si s'escull amb cafeïna com sense, el cafè del matí pot formar part d'una rutina que cuidi la salut intestinal i el benestar general.