L’habitatge relleva l’atur com a focus del malestar

"Si no ens deixeu somiar, no us deixarem dormir", deia una dels centenars de pancartes que es podien veure a la Puerta del Sol de Madrid el maig del 2011. Aquell avís, dirigit a la classe política, condensava el descontentament de la societat espanyola que es va congregar entorn del moviment del 15M. Les mobilitzacions d’indignats que van prendre les places d’Espanya no van sorgir per generació espontània. El caldo de cultiu havia sigut la crisi econòmica del 2008, que va deixar una taxa d’atur que superava el 20% i retallades en serveis socials. Quinze anys després, les xifres del malestar ciutadà han canviat. Així doncs, ara la principal preocupació és l’accés a l’habitatge.

A una setmana de les eleccions municipals i autonòmiques del 2011, Democràcia Real Ja va convocar mobilitzacions per tot el país. Dos dies després, la Puerta del Sol es va convertir en el quilòmetre 0 del moviment 15M. Milers de ciutadans van acampar a l’epicentre de Madrid. Alguns portaven una samarreta en què es podia llegir "Joventut sense futur. Sense casa. Sense feina. Sense pensions. Sense por". El lema, en part, podria estar encara vigent. No obstant, el panorama ha canviat.

Dies abans d’aquella mobilització, de la qual després naixeria Podem com a actor polític, el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) va publicar el seu baròmetre mensual. L’enquesta marcava un rècord mai superat: el 84,1% de la població situava l’atur com un dels tres principals problemes. El 66% el posava en primera posició.

La preocupació era lògica. En tot just quatre anys, l’atur havia pujat d’un 8,2% el 2007 al 21,4% el 2011. I encara faltaria per al 26,1% a què es va arribar el 2013. Les xifres escalaven fins al 46,2% entre els ciutadans de 25 a 34 anys. Aquelles dades queden ara molt llunyanes. L’Institut Nacional d’Estadística va situar l’atur en un 10,5% a finals del 2025, la dada més pròxima a la del 2007.

Aquell "sense casa" que figurava també entre les denúncies dels manifestants tenia un caràcter més profètic. El maig del 2011, potser per la complexa situació laboral, tan sols un 4% situava l’habitatge com un dels principals problemes del país. Quinze anys després és la preocupació més gran dels espanyols i un 41,3% considera que és un dels tres assumptes més problemàtics. Per contra, l’atur inquieta el 14,3%. Les últimes grans manifestacions han reunit milers de persones que, amb les seves claus a les mans, han posat so al seu malestar.

Preus a l’alça

Segons el Ministeri d’Habitatge, el preu mitjà de l’habitatge lliure va passar de 1.701,8 euros/m2 en el quart trimestre del 2011 a 2.230 euros/m2 en el quart trimestre del 2025, una pujada de gairebé el 31%. En els lloguers, l’increment és més gran. Segons el portal Idealista, el 2011 el preu del metre quadrat de lloguer rondava en ciutats com Madrid o Barcelona els 12,5 euros, mentre que a començament del 2026 superava els 23 euros.

El descontentament ciutadà amb l’habitatge contrasta amb la resta d’indicadors positius: el PIB per càpita ha passat de 23.271 euros el 2011 a 34.221 el 2026; el consum de les llars creix un 3,3%, quan fa 15 anys queia un 2,5%; i les llars arriben a una taxa d’estalvi del 12%, 1,4 punts més que el 2011. Tres de cada cinc espanyols consideren que la seva situació econòmica és bona, quan a les portes del 15M el 50% la qualificava de regular.

El que no ha millorat és la percepció ciutadana dels polítics. En l’últim baròmetre del CIS, el 45,6% assenyala el Govern, els partits, el mal comportament dels polítics o la corrupció com un dels principals problemes. Fa 15 anys era el 32,5%.

Subscriu-te per seguir llegint