"No diguis al teu fill que no tenies traça per als números"

Les matemàtiques són "enormes, complexes i diverses", però també són "boniques i útils". Ho assegura el doctor en matemàtiques, professor i presentador Eduardo Sáenz de Cabezón al seu llibre Apocalipsis matemático. Fa uns quants anys que tots els professionals de la docència intenten enderrocar el fals mite que són àrdues i només aptes per als intel·ligents. La realitat, però, és que els escolars no van especialment bé en l’assignatura.

Una recepta per potenciar la confiança dels alumnes és que ni famílies ni docents deixin anar davant dels fills una frase tan gastada com nociva: "Jo soc de lletres, així que de números no en sé. En les mates a l’escola no hi tenia gens de traça". Així ho reivindica Juan Fernández, professor de secundària, investigador i autor d’En blanco, un assaig dirigit als pares perquè sàpiguen com han de guiar i ajudar els fills a focalitzar l’atenció, la memòria i la motivació per aprendre.

Les matemàtiques, amb independència de la professió de cadascú, són necessàries per a la vida. "L’alfabetització matemàtica ha d’incloure tota la societat. Per això és tan necessari reforçar l’aprenentatge d’aspectes matemàtics com l’estadística i la probabilitat. Si no ho fem, ens arrisquem que molta gent no comprengui bé, per exemple, què volen dir expressions quotidianes com ara que hi ha un 50% de probabilitats que plogui".

Del 2012 al 2018, els alumnes d’arreu del món van experimentar una tendència descendent en les matemàtiques, segons assenyala la radiografia de l’últim informe PISA. Lluny d’amortitzar-se o recuperar-se, la caiguda va continuar el 2022.

Espanya va empitjorar els resultats en matemàtiques i els països de l’OCDE, de mitjana, encara van suspendre més (es van perdre 15 punts, més o menys l’equivalent a un curs acadèmic). Les excepcions són el Japó i Corea, els països que obtenen més bons resultats en matemàtiques en l’estudi internacional orquestrat per l’OCDE.

Tampoc conviden a l’entusiasme els resultats de la selectivitat, l’examen més temut dels estudiants. A Catalunya, tot i el 97% d’aprovats el 2024, hi va haver una matèria en vermell, fet que no passava des de feia cinc anys. Les matemàtiques van deixar una puntuació mitjana de suspens: un 4,87.

"Aquest 4,87 a Catalunya va ser, com es va dir en el seu moment, una tempesta perfecta: menys hores de matemàtiques a batxillerat i desajustaments en la implementació dels nous currículums", assenyala Pablo Beltrán-Pellicer, president de la comissió d’Educació de la Reial Societat Matemàtica Espanyola.

Quan falten setmanes perquè un any més es faci la selectivitat, ¿com podem tranquil·litzar els nois perquè vagin més relaxats? "Cal que la selectivitat, ja que sembla que ha d’existir, tendeixi a ser competencial: problemes que siguin un repte autèntic. A banda d’això, és molt complicat tranquil·litzar els estudiants perquè vagin més relaxats a una prova com la PAU", reconeix Beltrán-Pellicer.