Un nou mapa descobreix les àrees clau per als taurons i altres depredadors al Mediterrani

Els taurons i altres grans depredadors marins han trobat en diversos punts del Mediterrani occidental espanyol zones essencials per alimentar-se, reproduir-se i desplaçar-se. És la principal conclusió d’un estudi que ha aconseguit identificar àrees especialment rellevants per a la conservació d’espècies amenaçades, com els canyons submarins de la costa catalana, les aigües del golf d’Alacant i la costa d’Almeria.

El treball, desenvolupat per l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i pel Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN-CSIC), ha analitzat el litoral mediterrani entre Blanes i Cartagena mitjançant la combinació de marcatge satel·litari d’exemplars vius i l’estudi de mostres biològiques de diferents espècies, entre les quals la tintorera, el marraix i el peix espasa.

«Un dels grans valors del projecte ha sigut poder integrar diferents aproximacions científiques per entendre millor com es desplacen aquestes espècies al Mediterrani i quines zones són especialment positives», explica Joan Navarro, investigador de l’ICM-CSIC i responsable científic del projecte.

Espècies d’alt valor

Els resultats apunten a la importància de determinades zones del Mediterrani nord-occidental com espais d’alt valor ecològic per a espècies que es troben entre els grups més amenaçats del planeta, segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). No obstant, són animals clau pel paper que exerceixen a l’hora d’aportar equilibri als ecosistemes marins.

Els depredadors, també els marins, estan situats al cim de la cadena alimentària i actuen com a espècie paraigua, que facilita el bon funcionament dels hàbitats. Aquest és el cas de la majoria de taurons, les poblacions del qual, en molts casos, estan en regressió. Tot i així, un dels problemes que complica l’elaboració de polítiques de conservació és el desconeixement que encara hi ha sobre l’ecologia d’aquests animals.

«Lamentablement moltes poblacions estan en regressió i ens queden molts aspectes de la seva conducta per conèixer», afirma Elena Fernández, investigadora de l’ICM-CSIC. «Disposar de dades sobre els seus moviments i la connectivitat entre diferents àrees és essencial per avançar cap a mesures de gestió més eficaces», afegeix.

Fins ara, ja es coneixien alguns punts de cria, com el canyó submarí del cap de Creus, però aquesta investigació ofereix una radiografia més àmplia que s’haurà de traduir en mesures per fomentar la recuperació d’espècies com la tintorera.

Paper dels pescadors

Per al treball de camp, els científics han col·laborat amb el sector pesquer, que ha participat en la localització, la captura i l’alliberament dels exemplars marcats, a més de contribuir també en la recopilació de mostres biològiques: «Aquestes anàlisis permeten comprendre millor el grau de connectivitat entre poblacions i determinar si els individus formen part d’una mateixa població o de grups diferenciats».

La investigació s’emmarca en el projecte COTI, una iniciativa coordinada per l’ICM-CSIC que busca compatibilitzar la pesca i la conservació de taurons pelàgics amenaçats mitjançant la identificació d’àrees ecològicament importants al Mediterrani nord-occidental. El projecte està finançat per la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, a través del Programa Pleamar, i cofinançat per la Unió Europea.