Porno, violència i autolesions: els continguts que arriben al mòbil del teu fill abans dels 13 anys

Porno, baralles gravades, violència en videojocs, autolesions, maltractament animal, zoofília i formes de suïcidi. Entre un 40% i un 50% dels joves de 16 a 29 anys admeten que van començar a veure aquest tipus de continguts ‘online’ a una edat molt primerenca: quan tenien 12 o 13 anys. No sempre es tracta d’una conducta intencional, ja que, en el cas concret d’ autolesions o formes de suïcidi, gairebé tres de cada deu afirmen que aquestes imatges o vídeos els van aparèixer de manera inesperada en una xarxa social. Els dos materials amb un accés més precoç són la pornografia (gairebé el 20% en van veure abans de fer els 12 anys) i el contingut violent en videojocs, vist pel 17% abans dels 12.

Així ho revela ‘Joves i continguts digitals: pornografia, violència explícita i hipersexualització’, un estudi elaborat per la Universitat Complutense i la fundació The Family Watch i presentat aquest matí a Madrid. A partir d’una enquesta a 650 nois i noies de 16 a 29 anys residents a Espanya, l’estudi conclou que l’exposició a «continguts digitals perillosos» passa molt d’hora, en una etapa vital d’alta vulnerabilitat i amb supervisió insuficient a casa.

L’accés precoç al telèfon mòbil, la baixa presència de controls parentals, la curiositat adolescent, la pressió del grup i la fàcil circulació de continguts per xarxes socials creen un entorn de risc, segons les investigadores de la Complutense que han elaborat l’informe: Sonia Carcelén, María Galmés, Gema Martínez i Mónica Díaz-Bustamante. Les autores alerten que el problema no és només l’exposició, sinó també la normalització. La pornografia i els continguts violents poden generar incomoditat, però estan acceptats entre els més joves. Molts deixen de mirar les imatges perquè els resulten desagradables, especialment davant violència extrema, contingut sexual sense consentiment i maltractament animal. Però també hi ha una part que ho continua veient degut, segons la investigació universitària, a la pressió del grup o a la normalització. En el cas concret de la pornografia, el 26% afirma que va continuar consumint continguts similars després de la primera exposició.

Com altres estudis relacionats amb el mateix tema, la investigació de la Complutense planteja combatre l’accés primerenc a imatges i vídeos inapropiats amb una cosa que brilla per la seva absència en instituts i famílies: educació afectivosexual.

Més de la meitat dels enquestats afirmen que van tenir el seu primer mòbil propi abans dels 12 anys o tot just fer-ne 12, l’edat en què es deixa enrere la primària i s’entra a l’institut. Només el 32% afirma haver tingut algun tipus de control parental al seu dispositiu durant l’adolescència. La realitat és que, en l’actualitat, molts controls parentals són confusos per als progenitors i fàcils d’esquivar per als nanos. És bastant habitual que els adolescents els esquivin per passar més temps amb els seus dispositius. La futura normativa de protecció digital als menors aprovada pel Govern i actualment en tràmits parlamentaris obligarà els fabricants a incorporar sistemes senzills i eficaços en tots els aparells digitals.

A la seva habitació

L’habitació pròpia dels fills i filles és el lloc on, segons la investigació de la Complutense, es produeix el contacte amb aquest tipus de materials. El context privat es dona, sobretot, per als continguts relacionats amb les autolesions, les formes de suïcidi i la pornografia. El mòbil propi és el principal suport d’accés, tret de la violència en videojocs, on destaca la videoconsola. No és la primera vegada que els experts alerten d’aquestes plataformes. Marina Marroquí, educadora social, especialista en violència de gènere i autora d’‘Eso no es sexo’, assegurava en una recent entrevista amb aquest diari que el primer contacte amb el porno no és el telèfon, sinó la PlayStation. «Les famílies no saben que la famosa sabateria del GTA [una saga de videojocs] és un prostíbul on et surt una llista de preus, violes les dones i t’emportes la recaptació», explicava la divulgadora després de recordar que la mitjana d’edat per jugar al GTA se situa entre els 8 i els 10 anys.

El treball de la Complutense remarca la rellevància del silenci. El 65% dels que van tenir una «experiència notòria» relacionada amb la pornografia no l’hi van explicar a ningú. En autolesions o formes de suïcidi, el percentatge es redueix, però continua sent alt: 53%. Les raons més freqüents són vergonya, por del càstig, por de ser jutjat i quedar-se bloquejat. Tot i que sis de cada deu enquestats afirmen que l’impacte va quedar superat, el 40% reconeix alguna empremta actual: el 18% esmenta inseguretats, el 15% assenyala insensibilització davant determinats continguts i el 7% reconeix distorsió de la realitat o frustracions.