Jonathan Andic va trucar plorant a emergències: «Necessito ajuda, el meu pare ha caigut per un barranc, si us plau, envieu algú»

El recurs presentat pels advocats defensors de Jonathan Andic al jutjat de Martorell reprodueix les seves comunicacions amb el telèfon d’emergències 112 per deixar clar que, a diferència del que diu la interlocutòria judicial, no va existir cap contradicció en les seves trucades. En concret, en la primera, feta el 14 de desembre del 2024 després de la caiguda mortal del seu pare, Isak Andic, al camí de Montserrat a Collbató, Jonathan Andic afirma: «Necessito ajuda, necessito ajuda» i a preguntes de l’operadora va continuar, plorant: «el meu pare ha caigut, som a Collbató, sí, ha caigut…».

L’operadora del 112 pregunta: «¿ha caigut o ha ensopegat?», i Andic respon: «crec que ha caigut per un barranc, si us plau, envieu algú, envieu una ambulància, envieu algú, si us plau». La trucada d’emergències va ser transferida als bombers i Jonathan Andic, que continuava plorant, va afirmar: «El meu pare ha caigut». Mentre esperava ajuda a Collbató, Jonathan Andic va rebre una trucada del telèfon del Sistema d’Emergències Mèdiques en què li deien que una ambulància venia de camí i a una infermera li va explicar el que havia passat: «El meu pare ha caigut» i va afegir: «no el veig i no em respon, ha caigut per un barranc, no sé on és». A més, Jonathan va relatar com havien succeït els fets: «Jo anava davant, una mica avançat. I de sobte he sentit soroll de pedres i, quan m’he girat, l’he vist a ell cridar i caure».

L’escrit presentat per la defensa d’Andic remarca que aquesta mateixa explicació la va donar en la seva declaració davant els Mossos d’Esquadra el mateix dia de la mort d’Isak Andic: «Mentre caminava per davant del meu pare he sentit soroll de pedres caient, m’he girat i he vist un cos rodolant entre els materials» i després va afegir: «en pocs segons he sentit un fort cop i un gemec de dolor per part del meu pare».

En la seva segona declaració davant la policia a finals de gener del 2025 s’indica «que caminaven l’un davant de l’altre, el senyor Jonathan caminava davant i el seu pare el seguia. Que no havien caminat gaire pel sender quan el senyor Jonathan va sentir com un soroll de pedres, es va poder girar i fugaçment va veure un embalum, va sentir un impacte i un gemec, es va girar més cap al camí, mirant per veure el seu pare, i va veure que no hi era».

L’investigador dels Mossos va preguntar a Jonathan Andic si recordava el punt exacte per on el seu pare es va estimbar i ell va respondre: «no, ja que no vaig veure ni com ni quan va caure». Poc després Jonathan Andic remarcava que «no vaig poder veure res, únicament alguna cosa fugaç» i va destacar que només recordava el soroll de pedres, l’impacte i el gemec. També va indicar que no havia tornat al lloc de la caiguda, però «sí que hi van anar les meves germanes a dipositar-hi flors» i que no va sentir el seu pare cridar: «únicament el que ja he dit, pedres, impacte i un gemec».