El Govern comença a entregar les ajudes de fins a 15.000 euros al mes previstes en la llei ELA

La Generalitat ha començat a fer efectiu el desplegament català de la llei ELA i ja ha entregat aquesta setmana la prestació a dos pacients. L’ajuda del Govern –que complementa les sumes previstes en la llei estatal fins als 15.000 euros al mes en els casos més greus de dependència– arriba així uns quants dies abans del previst. Quan la mesura va entrar en vigor, el 19 de març passat, l’Executiu va explicar que els primers pagaments es produirien cap al mes de juny i quees pagaria de forma retroactiva els mesos que els pacients haguessin esperat des del moment de la seva sol·licitud.

La notícia l’ha donat la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, durant la presentació dels pressupostos del seu departament al Parlament. Martínez Bravo també ha explicat que ja s’ha reconegut el grau III + de dependència –imprescindible per accedir a les ajudes de la llei ELA– a 105 persones. El govern calcula que uns 200 pacients acabaran accedint a la prestació.

930 milions més

La consellera ha tret pit aquest dijous de tenir els pressupostos «més alts de la història» a Drets Socials. En total, la seva cartera s’emporta 4.248 milions d’euros, un 28% més –930 milions– que en els últims comptes del 2023.

El 60% d’aquests diners aniran destinats a la promoció de l’autonomia personal. Entra aquí la reforma del model de cures que el Govern ha articulat al Pla Cura, anunciat a finals d’abril i que ha superat recentment el seu primer tràmit en el ple del Parlament. Així, el Govern destinarà 2.587 milions d’euros en aquest àmbit, dels quals una mica més de 25 aniran íntegrament a la reducció de llistes d’espera mitjançant la contractació de més personal de valoració.

A més, tal com es va comprometre ja al febrer amb els Comuns, aquesta partida ha de servir per crear 1.000 noves places en residències tant d’avis, com de menors o de persones dependents durant aquest 2026. La Generalitat aprofitarà també aquests recursos per impulsar 15 noves residències públiques a Catalunya.

Lluita contra la pobresa

La Generalitat destinarà un 22,8% dels seus pressupostos a la lluita contra la pobresa. En concret, 496 milions d’euros per a prestacions econòmiques; 30 per erradicar el sensellarisme –un altre dels compromisos adquirits amb els Comuns–, 880 milions per lluitar contra la pobresa infantil –que ja afecta un 36,8% dels nens i nenes catalans– o 10 milions d’euros per combatre la pobresa energètica.

Molts d’aquests compromisos s’inscriuen també en l’acord al qual va arribar la setmana passada el Govern amb la Taula del Tercer Sector, en el qual s’especificava, per exemple, que l’Executiu condonarà els deutes adquirits per les persones vulnerables amb Endesa durant els anys 2022, 2023, 2024 i 2025.

El Govern també inclou en els pressupostos 111 milions d’euros per millorar les polítiques de la Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i l’Adolescència (DGGPIA),l’antiga DGAIA. En l’àmbit de la infància, també hi ha previstes 72,3 milions d’euros per contractar més personal i reforçar la detecció precoç de les situacions de desemparament i gairebé 60 milions d’euros per a polítiques de joventut.

Equiparació salarial

Entre les novetats més destacades respecte als pressupostos presentats el mes de febrer passat –quan ERC va decidir no recolzar els comptes– hi ha l’assumpte de l’equiparació salarial del Tercer Sector. Drets Socials s’ha compromès amb patronals i sindicats a arribar a aquest estadi –en el qual tant funcionaris com empleats subcontractats per entitats o empreses cobrarien el mateix– en quatre anys i amb una inversió de 600 milions d’euros. Els primers 150 milions d’aquest pla ja estan inclosos en els actuals comptes. La Generalitat preveu que els sous del sector augmentin un 23% en aquests quatre anys, tal com va avançar la consellera en una recent entrevista amb EL PERIÓDICO.

Crítiques de l’oposició

Més enllà d’ERC i els Comuns, que han donat suport als comptes, els partits de l’oposició han carregat contra els comptes aquest dijous en la comissió de Drets Socials. És el cas de la diputada Ennatu Domingo, de Junts, que ha criticat la bretxa entre Drets Socials i el pressupost de les altres conselleries relacionades amb l’Estat del Benestar (Salut i Educació; les més dotades dels comptes). També ha criticat durament els comptes la diputada Montserrat Berenguer, del PP, que ha assegurat que són «un insult a la intel·ligència humana» i ha acusat el Govern d’estar «sotmès» a les agendes «nacionalistes» dels Comuns i ERC.

Per la seva banda, la diputada de la CUP, Pilar Castillejo, ha denunciat que els pressupostos són insuficients i «no impliquen cap canvi de vida en el dia a dia de les persones».