«Si no pagues la hipoteca del pub, li traiem la casa al teu pare»: així es va inventar el tardeo

«Al principi ningú no creia en això. Em deien: “Però Alfonso, si la marxa és a la nit!”, i jo els contestava: “Home, però la marxa pot entrar a qualsevol hora, no?”. I mira, el temps em va donar la raó». Així ho explica a El Periódico, del mateix grup editorial que Regió7, Alfonso Gómez Monedero (Albacete, 1968). Fins que es demostri el contrari, ell és l’inventor del ‘tardeo’.

Alfonso en realitat anava per a enginyer agrònom. «És el que vaig estudiar; el meu pare és agricultor. Però he tingut una de les carreres d’enginyer agrònom més curtes de la història. L’últim any de carrera, un amic em va presentar la nit, em va agradar i vaig començar a dedicar-me a l’hostaleria». Va obrir el seu primer local el 1994.

Tot i que va néixer i va desenvolupar el seu projecte a Albacete, la seva inspiració li va arribar a Granada. «Vaig veure que allà estava molt consolidat el costum de la cervesa i la tapeta durant el dia, però que a la Manxa no teníem aquesta tradició. Així que vaig voler implementar-ho al pub que havia muntat a Albacete, El Cuco. El vaig anomenar així perquè el meu pare és d’un poble anomenat Carcelén on hi ha unes cabanes conegudes com a “cucos” en què es refugia la gent que treballa al camp».

«Al principi va costar arrencar, ningú no hi veia sentit que un bar que oferia menjars al migdia posés música a les quatre de la tarda»

L’altra motivació va ser la viabilitat econòmica del seu local: «Encara recordo quan estava signant la hipoteca del pub amb el meu pare, que el del banc em deia: “Tu saps quants diners són aquests? Si no ho pagues, li traurem la casa al teu pare”. I jo, amb una por tremenda. Em vaig adonar que el pub obria des de les vuit del vespre fins a les tres de la matinada. Estar tan endeutat em va fer obrir la ment. Què podia fer per poder obrir més hores?».

Va ser així quan va decidir portar la proposta gastronòmica al seu bar de copes i fusionar ambdós conceptes, traslladant-los a l’horari de tarda: «Vam començar amb unes truites que ens feia la meva mare i unes paelles que encarregava a una empresa de menjars preparats», recorda Gómez.

«Al principi va costar arrencar, ningú no hi veia sentit que un bar que oferia menjars al migdia es posés a apujar la música a les quatre de la tarda. Però Albacete és una ciutat universitària i això ens va beneficiar. Després del Cuco em vaig quedar amb un altre bar, el Tejares 10, que era a prop. Allà vaig implantar una mesura que havia vist a Múrcia: vendre cubells de cervesa. Això va triomfar entre els estudiants. Els posaves un cubell amb 12 o 20 quintos, unes tapes, i es va començar a omplir a les tardes». Havia nascut, oficialment, el ‘tardeo’.

Al seu segon local, Tejares 10, es va posar a vendre cubells de cervesa: «Això va triomfar entre els estudiants i es va començar a omplir a les tardes»

El que li va quedar clar de la seva experiència és que «per treure la gent de casa, cal fer-ho per l’estómac. Vam veure que la proposta gastronòmica era clau i vam decidir incidir-hi. La meva dona es va formar en temes gastronòmics i vam passar a oferir tapes més elaborades».

El model va anar arrelant. Del públic universitari van passar «a la clientela de 40 o 50 anys, que va veure que era bona idea sortir a la tarda en lloc de a la nit i poder conciliar». Així, animats per la bona acollida de la dinàmica, l’any 2000 va obrir un altre bar: «Els vam anomenar La Ronería, perquè estava especialitzat en rom, en teníem més de 300 marques d’aquesta beguda. A Albacete, els bars estan concentrats al centre, sobretot a la zona del carrer Concepción, i es va començar a generar molt ambient a les tardes».

Allò va suposar l’explosió del model. «La gent se sorprenia que en un mateix local poguessis estar menjant i a les quatre de la tarda apugessin la música i la gent es posés a ballar i a prendre copes. Però els va encaixar perfectament». El ‘tardeo’ es va convertir en un costum i el carrer Concepción en el seu centre neuràlgic.

D’Albacete al món

A partir d’aquí, els visitants murcians es van endur la idea als bars de la seva província. El tardeo acabava de fer el salt fora de Castella-la Manxa: «Ells reivindiquen haver batejat el fenomen, però en realitat aquí ja l’anomenàvem així. Però van ser ells, que són molt bons per als negocis, els que el van fer seu. No sé si fins i tot el van arribar a patentar».

Ara el tardeo és senya d’identitat de l’oci d’Albacete. Un model en auge que han exportat a tot Espanya: «El client del tardeo està més obert a demanar còctels de qualitat, combinats més elaborats, a gastar-se més diners i a no conformar-se amb una copa. És gent de paladar fi que, a més, veu els beneficis de poder estar de festa a la tarda, ballant, anar-se’n a dormir a una hora normal i aprofitar l’endemà per fer activitats des del matí».

Alfonso Gómez té ara cinc locals per la zona, que funcionen a ple rendiment. «Ve gent de Pamplona, de Galícia, de Valladolid. Tots al tardeo. Els encanta aquest model». I confia que «algun dia caldrà posar una placa que deixi clar que “aquí va néixer el tardeo”. Seria just reconèixer que tot això va néixer aquí, a Albacete».