La làpida original de Gaudí

El 10 de juny el papa Lleó XIV baixarà a la cripta de la Sagrada Família per, en un acte íntim, conèixer el sepulcre del que potser serà un dels pròxims beats de l’Església catòlica, Antoni Gaudí. Allà hi ha, efectivament, les seves restes mortals, no hi ha dubte, res a veure amb els ossos de tants i tants sants que es veneren a diversos temples. De Joan Baptista, déu-n’hi-doret!, se’n conserven quatre cranis, un d’ells de quan era petit. El que hem dit: no és el cas de Gaudí. Però la làpida davant la qual el Papa tindrà uns minuts de recolliment espiritual no és l’original, perquè l’esculpida el 1926 va ser destrossada el 1936. ¿Com era? Al lloc més insospitat acaba d’aparèixer una fotografia d’aquella sepultura abans de destruir-se. El mèrit és, si es permet l’expressió, de dos majúsculs sagradafamiliòlegs, Jesús Serdio i Julià Bretos, aquest darrer autor d’un pòquer de novel·les sobre Gaudí i la seva obra que, sense pretendre fer espòilers, reescriuen la història oficial del temple expiatori amb dades inèdites o, com a mínim, expressament eclipsades.

La pista la va trobar Serdio, que en aquesta història prefereix quedar en un segon pla. Va veure que a la web belga d’eBay es venia un exemplar de Le Soir Illustré datat el 1935. La revista contenia un reportatge a doble pàgina sota el títol Barcelona et sa cathédrale nationale, res en principi gaire cridaner pel seu contingut. Firmant amb inicials, D. C. M., l’autor descrivia primer Barcelona, però el propòsit de l’article era el dubte sobre el futur de la inacabada Sagrada Família nou anys després de la mort de Gaudí. La revista il·lustrava les dues pàgines amb vuit fotografies. En l’última, tres fidels resaven davant de la tomba de Gaudí, com si ja fos un sant en potència. Una d’aquestes tres persones, una dona, ho feia amb els genolls directament sobre la làpida, però no impedeix en absolut veure el disseny original de la peça.

Per 10 euros

De la làpida original hi havia només fins ara, explica Bretos, un dibuix a mà que va fer Josep Bargallo, l’encarregat de la instal·lació elèctrica de la cripta a finals de 1939, acabada la Guerra Cilvil, i que la va veure just abans que fos oberta per comprovar que les restes de l’arquitecte seguien allà dins i no havien sigut profanades el 1936. El dibuix no podia ser menys fidel a la realitat. La fotografia de Le Soir Illustré ha col·locat les coses al seu lloc, i, a més, per només 10 euros. És el que va pagar Serdio.