Barcelona Oberta i Foment, en contra del canvi

La irada discussió jurídica entorn dels eixos verds que va encapçalar Colau durant la seva alcaldia a Barcelona s’ha traslladat a l’àmbit de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). L’administració supramunicipal acaba d’aprovar provisionalment –amb vots favorables del PSC, Junts, ERC i Comuns– una actualització mediambiental de la norma que està a l’ull de l’huracà judicial per les pacificacions barcelonines.

Un moviment urbanístic que ha provocat el rebuig per part de les mateixes entitats que ja van portar als tribunals les superilles de la capital catalana, especialment de les patronals Foment del Treball i Barcelona Oberta i també de l’Associació d’Amics del Passeig de Gràcia.

Els tres col·lectius sostenen directament que la modificació del sistema viari del Pla General Metropolità (PGM) a càrrec de l’AMB és nul·la de ple dret, segons es desprèn de l’exhaustiu informe d’al·legacions de l’ens consultat per EL PERIÓDICO. Les patronals assenyalen que la reforma metropolitana busca "eludir el compliment de diverses sentències dictades pels jutjats contenciosos administratius i pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC)". Bàsicament, per "dotar de cobertura normativa a actuacions prèviament declarades il·legals", segons prossegueix l’esmentat escrit d’al·legacions.

Els recurrents es refereixen a sis sentències en primera instància i una altra del TSJC, mentre que n’hi ha una vuitena que avala la postura de l’Ajuntament de Barcelona. Aquestes resolucions els donen la raó en considerar que, per executar les obres dels eixos verds de l’Eixample de Barcelona, s’hauria d’haver modificat prèviament el PGM, ja que comporten canvis en la funcionalitat de les vies, que passen de la circulació de cotxes a la pacificació, i que depenen del pla urbanístic mestre de 1976. Les patronals interpreten la nova reforma del PGM com un estratagema metropolità per corregir el dèficit competencial que els tribunals han posat en qüestió.

Sense ànim d’incomplir

Com a resposta, l’AMB desestima aquestes al·legacions a través d’un minuciós informe que defensa la legalitat de l’actualització urbanística per blindar el criteri de la mobilitat sostenible en el sistema viari metropolità. D’una banda, l’administració afirma que no és part en cap dels processos judicials, recorda que el cas està pendent de resolució al Tribunal Suprem i cita fins i tot el vot discrepant d’una magistrada del TSJC que, segons indica, es va mostrar favorable a la posició de l’Ajuntament de Barcelona.

D’altra banda, l’AMB explicita la necessitat d’adaptar el PGM a la Llei de Mobilitat Sostenible estatal. I fins i tot justifica la seva reforma citant la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que va condemnar Espanya per incompliments a l’hora de combatre la contaminació a Barcelona i Madrid. "No hi ha cap voluntat d’incomplir eventuals futures sentències", diu la resposta metropolitana, que insisteix que no ser part en cap dels processos judicials descarta qualsevol "desviació de poder". A més de Foment, Barcelona Oberta i Amics del Passeig de Gràcia, dues entitats més al·leguen contra la modificació del PGM impulsada per l’AMB: la Cambra de Concessionaris d’Infraestructures, Equipaments i Serveis Públics (CCIES) i el Gremi de Garatges de Barcelona. Amb una argumentació similar, les dues sol·liciten la nul·litat de la reforma al·ludint a la seva "desviació de poder" i la voluntat d’"eludir resolucions judicials".

L’AMB també rebutja aquestes aportacions. Un dels principals motius pels quals aquestes patronals s’oposen formalment a reformes urbanístiques com la del PGM és que les al·legacions són un tràmit necessari per poder recórrer posteriorment davant la jurisdicció contenciosa administrativa. Com en els litigis sobre les zones de baixes emissions (ZBE), aquests col·lectius actuen per defensar els interessos dels seus associats afectats per la regulació. Foment del Treball Nacional, sense anar més lluny, agrupa organitzacions sectorials i empreses –en el sector del transport, l’Associació Empresarial del Taxi o l’Associació VTC Gran Turisme Catalunya, per exemple– que representen gairebé el 75% del producte interior brut català.

Subscriu-te per seguir llegint