La població migrant utilitza el sistema de salut menys que els espanyols

La ministra de Sanitat, Mónica García, ha presentat aquest dilluns l’informe ‘Estat de salut i ús del sistema sanitari per la població migrant a Espanya’. Un document, ha dit, realitzat amb tota l’evidència científica disponible, que desmunta "les mentides i prejudicis" que s’han expandit "en les últimes setmanes" sobre quin és l’impacte dels migrants en els serveis públics i el sistema sanitari. Un primer resultat apunta que aquest grup de població està més sa i utilitza menys els serveis sanitaris que les persones nascudes a Espanya.

L’estudi compara l’estat de salut dels nascuts a Espanya amb el de persones procedents de cinc grans àrees geogràfiques del món (Europa-UE, Àfrica, Llatinoamèrica, Mediterrani Oriental i Altres regions), seguint la classificació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Per a això, s’han seleccionat els 21 problemes de salut que concentren més despesa i pressió assistencial, al requerir més consultes, tractaments i seguiment mèdic.

Dades davant mentides

Amb "dades sòlides", ha dit la ministra de Sanitat, la feina demostra que "el principal relat entorn de la immigració i sanitat no se sosté. Aquestes mentides no han sorgit per casualitat. Han aparegut coincidint amb l’aprovació del reial decret 180/2026", validat al març pel Consell de Ministres". Decret que està destinat a eliminar les barreres que encara impedeixen que un sector dels immigrants en situació irregular pugui accedir a la sanitat pública. "La universalitat no és només qüestió justícia social, també d’eficàcia i eficiència sanitària", ha remarcat García, que ha volgut destacar també que aquestes persones contribueixen a la sostenibilitat del sistema al finançar-se a través dels impostos i els pressupostos generals de l’Estat.

Els resultats de l’estudi posen de manifest que l’accés a la sanitat pública que tenen els migrants és, "amb freqüència", "més limitat, més intermitent" i "més tardà".