"Reso per sortir aviat"

El primer que farà Ainhoa al sortir de l’hospital serà anar a casa seva i abraçar la seva "iaia". Aquesta nena, d’11 anys, porta des del 7 de gener ingressada a l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, quan li van diagnosticar una leucèmia mieloide aguda. Viu pràcticament aïllada en una habitació amb els seus pares, María José i Libni, tot i que hi ha hagut períodes, quan no tenia les defenses tan baixes, en què ha pogut sortir i relacionar-se amb altres nens a la sala de jocs. "Aquí pinto, dibuixo, faig manualitats i joc. També rebo classes i fisioteràpia. I em llegeixen contes", explica.

L’Ainhoa està ingressada a la nova Àrea d’Oncohematologia Infantil i Adolescent de la Vall d’Hebron. En aquest espai –i en concret a l’habitació 105–, que des de fa gairebé sis mesos és la casa de l’Ainhoa i els seus pares –una família d’origen equatorià resident a Montcada i Reixac–, la nena ha après a tocar el piano. Li han portat un teclat a l’habitació i ja sap tocar el feliç aniversari. "A l’habitació tenim microones, una petita nevera, bany... Ens donen de tot. I aquest sofà, on dormim tots dos", expliquen els pares.

Un bon pronòstic

Segons el cap d’Oncologia i Hematologia Pediàtrica de la Vall d’Hebron, Lucas Moreno, la creació d’aquesta nova planta és un "canvi molt important, a millor". "Vam visitar les instal·lacions i totes les habitacions són individuals, com petits apartaments, perquè els pacients puguin fer vida de família durant estades llargues", explica Moreno. La nova planta també disposa d’una àrea de trasplantaments i d’una altra dedicada als assajos clínics.

La història de l’Ainhoa es remunta al Nadal passat. Se’n van anar tots tres a Gijón perquè part de la família d’ell viu allà. "Un dia dutxant-la vaig veure que tenia uns blaus per tot el cos i a l’acostar-me bé li vaig veure unes petèquies. La vaig portar al metge quan vam tornar a Barcelona", relata la María José. Automàticament la família va anar a la Vall d’Hebron: vam arribar el 7 de gener a les vuit del matí i a les 10 ja estàvem amb analítiques. "Va ser tot bastant ràpid i llavors una doctora ens va dir que tenia una leucèmia meloblàstica. Ja es va quedar ingressada aquella mateixa nit a l’hospital". Per sort, el càncer hematològic que pateix l’Ainhoa té bon pronòstic: el 80% dels nens es curen.

Però hi ha molts tractaments agressius que requereixen que la nena es mantingui ingressada. En aquests mesos, Ainhoa, a més de passar per diversos cicles de quimioteràpia, ha patit febres. També li van sortir fongs al pulmó, per la qual cosa va haver de ser operada. I va patir una infecció a l’os de la ròtula esquerra. "Tinc moltes ganes d’anar-me’n", afirma l’Ainhoa, que espera pacient que li donin l’alta. Potser a finals de juliol. Encara ha de passar un cicle més de químio. "Encara no m’han dit quan me’n podré anar, però reso i demano a Déu poder sortir aviat".

Els últims dies han sigut més avorrits perquè, a l’estar aïllada, no pot sortir. "Ve la professora a la meva habitació", diu l’Ainhoa, que té clar què serà el primer que faci quan surti. "Anar a casa i fer-li una abraçada a la meva iaia. I muntar en bici".