Marc Simón, subdirector general de Social de la Fundació La Caixa: "Es tracta d’acompanyar, no només d’oferir ajuts econòmics"

Com a subdirector general de Social de la Fundació La Caixa, Marc Simón treballa des de fa gairebé 20 anys per mitigar la desigualtat que genera un sistema massa voraç. I tot i que de vegades sigui com buidar aigua d’una barca foradada, manté l’optimisme que li ha permès crear i enfortir tota una sèrie de programes de cara a acompanyar persones en situació de vulnerabilitat. Acaba de presentar una nova edició de la Convocatòria de Projectes Socials Catalunya, que destina més de 10,5 milions a 331 projectes.

¿Com ha evolucionat la desigualtat en aquestes dues dècades?

La vulnerabilitat ha anat guanyant complexitat, amb cada vegada més factors a part del nivell d’ingressos. Això fa molt difícil que la situació se solucioni només amb una prestació econòmica, que continua sent necessària, és clar. Però a més fa falta oferir un acompanyament per fomentar la igualtat d’oportunitats i donar opcions de sortida. Això és fonamental per aconseguir capgirar situacions que semblen enquistades.

Per exemple, la pobresa infantil, situada entorn del 36,5%.

És un percentatge molt elevat. Per això, els programes per a menors en situació de vulnerabilitat són tan importants per a nosaltres, per volum d’inversió i una metodologia que està donant els seus fruits. La base és l’acompanyament, que comença amb una bona anàlisi de la situació de la família. I a partir d’aquí es marca un itinerari d’inclusió que, a més d’ajuts, té en compte si el nen o nena necessita reforç escolar, si té trastorns d’aprenentatge, la capacitació parental... I que pot continuar a mesura que va complint anys, amb programes d’orientació, les beques de grau o el programa d’inclusió laboral.

A l’altra punta, ¿quina prioritat donen als programes dirigits a persones grans en una societat cada vegada més envellida?

El recolzament a un envelliment actiu sempre ha estat present en la fundació, però cada vegada ens estem orientant més a atendre la vulnerabilitat de les persones grans, que probablement anirà augmentant. Tenim, per exemple, el programa per combatre la soledat no desitjada. O el d’atenció integral a persones amb malalties avançades, amb el qual acompanyem persones sense diagnòstic de curació. I no es tracta només d’un abordatge mèdic, sinó també d’una dimensió emocional, espiritual i social. Són situacions en què podem generar realment un impacte positiu.

¿Quina importància té el vincle amb les entitats socials?

Les nostres accions han de ser molt concretes i molt arrelades al territori, i qui té la capacitat d’intervenir d’aquesta manera són les entitats locals. Hi col·laborem tant a través dels programes propis com amb les convocatòries de projectes socials. El tercer sector és clau per combatre aquesta desigualtat complexa i són vitals totes les entitats, siguin grans o petites. Per això, intentem acompanyar-les sempre. Per exemple, amb suport tecnològic o avançant el 90% dels ajuts, una novetat d’aquesta convocatòria.

¿El món que s’està dibuixant li permet ser optimista?

No podem acabar amb la desigualtat, però sí que podem evitar que les diferències siguin tan grans com les que hi ha ara. Aquí és on haurem de trobar un punt d’acord, amb l’increment de les prestacions, d’una banda, i la intervenció comunitària i territorial, de l’altra. Hem de mantenir sempre l’optimisme, perquè hi ha molta gentque està disposada a col·laborar. Ja ho hem vist en el passat, les coses canvien quan hi ha molta gent que s’entossudeix a provocar aquest canvi.