Un primer examen de Castellà «molt ‘chill’» destensa la primera jornada de la selectivitat a Catalunya

Somriures i abraçades de «ja ha passat» després de l’examen de Castellà, el primer de la selectivitat 2026 a Catalunya. «M’ha anat molt bé per destensar que la primera prova fos tan ‘chill’, ja estic preparada per a la resta», se sincerava des del Campus Ciutadella de la UPF la Laia, una dels 45.821 alumnes matriculats en una nova selectivitat de rècord, a la qual arribaven espantats per l’impacte de la visita del Papa i les vagues, dos fets dels quals ningú parla als passadissos de la ‘uni’. Aquí, l’únic tema de conversa després de la primera prova és com els ha anat, i el sentir general és que bé. Molt agraïts per la quantitat de preguntes tipus test «molt assumibles».

Una primera prova a què han arribat aviat. A les vuit la facultat ja era plena, ningú volia arribar tard. Per segon any consecutiu, arribaven també a la prova de Castellàsense llista de lectures obligatòries. Podia sortir qualsevol cosa. Finalment han caigut dos poemes de 1981; un de Blas de Otero i un altre de Gloria Fuertes, i una comprensió lectora d’un fragment de ‘La utilidad de lo inútil. Manifiesto’, de Nuccio Ordine, text que comença amb un «en les últimes dècades a les disciplines humanístiques se les considera inútils, se les margina no només en els programes escolars sinó sobretot en els capítols dels pressupostos estatals» i acaba amb un «perquè sabotejar la cultura i l’ensenyament significa sabotejar el futur de la humanitat». Un missatge que sembla enllaçar amb el que ha passat a pocs metres d’aquesta facultat, al Parlament, on s’estan debatent els pressupostos i on es dirigeix la manifestació de docents en vaga, precisament per demanar més inversió en Educació.

«’Me queda la palabra’»

També sembla voler cridar l’atenció de l’alumnat sobre la protesta docent –i la seva petició de diàleg a l’Administració– el poema escollit de Blas de Otero: ‘En el principio’, amb la seva cèlebre « ‘me queda la palabra’».

El bloc 2 de la prova de Castellà està dedicat als prejudicis lingüístics. L’examen recull afirmacions com «si només parlen aquesta llengua unes quantes desenes de milers de persones, per alguna cosa deu ser», «l’anglès està molt més evolucionat que el quítxua; es nota que unes llengües avancen i d’altres es queden endarrerides» o «això que parlen al poble de la meva àvia no és una llengua, és un dialecte mal parlat, sense regles i ple d’errors» i l’alumnat havia d’indicar si es tracta de prejudici per l’origen de les llengües, pel nombre de parlants o per la mitificació de la llengua materna.

Màxim dos punts per faltes

Les penalitzacions per errors de normativa (ortogràfics, lèxics o gramaticals) en la prova s’aplicaran «de forma global» sobre la qualificació total de la prova, amb un descompte d’una dècima per error fins a un màxim de dos punts.

Aquestes penalitzacions no s’imputaran a apartats específics, sinó al resultat final. Cada part de l’examen es qualificarà de manera independent segons els criteris establerts, i el còmput total de cada una no podrà ser inferior a zero, de manera que les qualificacions negatives d’un apartat no afectaran les dels altres.

A les 12 ha començat la segona prova, la d’Anglès.