Les onades de calor disparen les morts en persones grans un 85%: l’Imserso insta a prendre mesures

L’augment de la freqüència, la intensitat i la durada de les onades de calor a causa del canvi climàtic, unit a l’envelliment de la població, converteixen les temperatures extremes en un repte de salut pública, protecció social i coordinació comunitària de primer ordre. És una de les principals conclusions de l’informe «Onades de calor i persones grans: guia pràctica per a administracions i centres residencials», finançat per l’Imserso i que ha estat presentat aquest dijous.

El treball inclou dades de mortalitat relacionada amb la calor que demostren com aquest factor afecta especialment les persones grans, atès que les morts provocades per les temperatures extremes a partir dels 65 anys es van disparar un 85% entre els períodes de 2000 a 2004 i de 2017 a 2021, segons dades de l’OMS. El motiu és que «la calor extrema no afecta totes les persones per igual».

Les persones grans, especialment si viuen soles, tenen malalties cròniques o resideixen en habitatges mal adaptats, poden trobar-se en una situació d’especial vulnerabilitat.

Alberto Infante

— Secretari general de la Fundació HelpAge Internacional Espanya

«Les persones grans, especialment si viuen soles, tenen malalties cròniques, estan polimedicades o resideixen en habitatges mal adaptats, poden trobar-se en una situació d’especial vulnerabilitat. Per això necessitem passar de la recomanació a l’acció preventiva: identificar, contactar, acompanyar i protegir abans, durant i després de cada episodi de calor», ha subratllat el secretari general de la Fundació HelpAge Internacional Espanya, Alberto Infante, en la presentació de la guia.

Els canvis fisiològics

El treball recull que el perfil més afectat per la calor extrema són concretament les dones majors de 75 anys, que viuen soles, en cases sense una climatització adequada i que pateixen malalties cròniques i polimedicació. El motiu és que l’envelliment produeix canvis fisiològics que alteren la capacitat de l’organisme per adaptar-se a la calor. Per exemple, es redueix la resposta sudorípara, cosa que disminueix la capacitat de refredament per evaporació. A més, disminueix la percepció de set, el cor té una menor capacitat de resposta i es redueix la reserva hídrica del cos.

Les persones grans amb discapacitat física i cognitiva presenten un risc especialment elevat davant la calor extrema.

A tot això cal afegir circumstàncies socials que poden incrementar la vulnerabilitat, com l’aïllament, la pobresa energètica o les limitacions de mobilitat. Finalment, les persones grans amb discapacitat física i cognitiva presenten un risc especialment elevat davant la calor extrema.

Espanya es troba, a més, en una situació més vulnerable a aquest problema per la combinació de tres factors: l’increment sostingut de les temperatures, l’envelliment de la població —les persones de més de 65 anys representen ja el 20% dels habitants— i l’elevada exposició urbana a la calor extrema, segons ha destacat en l’acte Rubén Herranz, tècnic d’estudis de l’Imserso, i Daniel López-Acuña, epidemiòleg i autor de la guia.

Les propostes

De fet, algunes dades recollides en el treball ratifiquen l’especial vulnerabilitat espanyola. Per exemple, un estudi publicat a Nature Medicine va xifrar en 61.672 les morts relacionades amb la calor a Europa durant l’estiu de 2022, de les quals més de 11.324 es van produir a Espanya, un dels països més afectats.

Davant d’això, la guia, com a document de referència impulsat per HelpAge Internacional i finançat per l’Imserso, conté un compendi de recomanacions adreçades a ajuntaments, centres residencials, serveis socials, protecció civil i tercer sector, destinades a fer que aquestes institucions passin dels plans a l’acció.

Entre les propostes s’inclou la creació de registres municipals de persones en risc, el seguiment telefònic i domiciliari durant les alertes per calor extrema, l’adaptació de centres residencials amb sales fresques i protocols d’hidratació activa, l’habilitació de refugis climàtics accessibles i la millora de la comunicació pública sobre els riscos i les recomanacions, que no poden ser exclusivament digitals.