Corrent ecologista
Comença l’era de la revolució ‘solarpunk’

Representació artística d'una Berlín 'solarpunk'. / Aerroscape & Lino Zeddies / CC BY-SA 4.0
Valentina Raffio
Durant molt temps, potser massa, els que parlaven del futur de la crisi climàtica recorrien a les imatges d’una apocalipsi com a advertència del que podia passar en cas de no actuar a temps. Però aquest recurs narratiu, lluny d’incitar a l’acció, per a molts es va convertir en un fre emocional i, sobretot, en un obstacle per imaginar un futur desitjable cap a on navegar. Davant això, a Espanya són cada vegada més els que se sumen al corrent del solarpunk , un moviment cultural que reivindica un futur on naturalesa, tecnologia, progrés i sostenibilitat conviuen en harmonia. "Es tracta d’un nou imaginari per orientar els nostres desitjos cap a un futur desitjable. És una cosa tan revolucionària com fer apologia de l’esperança", afirma amb convicció Emilio Santiago, antropòleg climàtic del CCHS-CSIC.
A diferència del cyberpunk, on es retraten societats hipertecnològiques però desiguals, en les històries de solarpunk es dibuixen ciutats amb cotxes voladors, edificis coberts de vegetació i plaques solars que donen empara a persones, animals i plantes. En aquest món, la tecnologia adquireix un paper central, però no com una finalitat en si mateixa, sinó com una eina orientada a millorar la vida col·lectiva. Així, reforça la idea que el progrés tecnològic només té sentit si està al servei de la gent.
- La beguda que hidrata més que l'aigua i que has de prendre a l'estiu per a calmar la set
- Un vídeo gravat pels ADF en un foc al Bages es converteix en un fenomen viral internacional
- Xavier Roig, enginyer, directiu i consultor: «El turisme no és un dret social, és viatjar amb migrants explotats»
- Una solsonina de 10 anys, Júlia Nadal, corona el Mont Blanc i apunta tan alt com Kilian Jornet
- Salvador Illa, a Cardona: 'Vull agrair al Dr. Valentí Fuster el retorn que està fent de la seva saviesa a la comunitat
- L'eufòria per la victòria de la Roja col·lapsa el centre de Manresa
- El pensament de mossèn Armengou, més viu que mai: 'No va entendre mai el catalanisme com una passió excloent, sinó com una responsabilitat
- La María, de 32 anys, viu en un bosc sense electricitat de la xarxa ni aigua calenta: 'Vius una mica al ritme de la vida