Una mostra reflexiona sobre l’«instint» per l’arquitectura

Acull el singularíssim Dipòsit del Rei Martí (carrer Bellesguard, 14) fins al 19 de juliol una segona exposició aquest any amb motiu de la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura de Barcelona i molt estrany serà que una altra mostra al llarg de l’any la superi en originalitat i capacitat de trencar marcs. Tant és així que el contingut, comissariat per Arturo Frediani i Lara Alcaina, ha sigut elegit com una de les set aportacions teòriques a debat al Congrés Mundial d’Arquitectura que del 28 de juny al 2 de juliol se celebrarà a Barcelona. En el modest espai que brinda aquest dipòsit d’aigües medieval descobert a la zona alta de la ciutat el 2001, l’exposició recorre al fil per trobar d’on parteix l’instint humà per l’arquitectura, un rastre que porta, almenys, a fa 400.000 anys i que ens emparenta, també com a mínim, amb unes 70 espècies animals (pops, termites, aranyes, gossets de praderia, bonobos, lèmurs...), que si bé no celebren els seus respectius congressos d’arquitectura, assenyalen que aquesta habilitat, la de construir llars, està escrita en algun lloc de l’ADN.

Sense ànim d’estripar alguns dels seus secrets, L’instint de l’arquitectura: origen i evolució de l’arquitectura humana és una exposició que al principi del recorregut convida a enfilar-se per una escala i veure des de dalt com era la llar dels homínids que dormien als arbres i que, al cap d’uns quants ziga-zagues porta els visitants a acomodar-se en una confortable sala que rendeix homenatge a la interiorista Nina Massó, l’ànima de la firma Santa & Cole, i literalment un dels llums més càlids de la ciutat, morta prematurament l’any 2023.

Són una pasta fullada els motius per conèixer aquesta exposició. La primera arquitectura que es mostra tot just entrar no és humana, és la que al llarg de la seva carrera com a fotògraf de natura ha aconseguit el tantes vegades premiat Ingo Arndt. Són, és clar, totes perfectes, però entre elles n’hi ha una, potser, més cridanera que les altres. És un exemplar de Ptilonorhynchus violaceus, una de les aus més sorprenents de Papua Nova Guinea. Construeix un niu. Molts ocells ho fan, diran. Els mascles d’aquesta espècie van més enllà. Construeixen tàlems perfectes per al plaer sexual que decoren amb montonets de fruites de colors. Sedueixen les femelles a través de les seves habilitats arquitectòniques. És només per impressionar i, pel que sembla, per a un primer vincle.

Entre les innombrables aportacions de la mostra hi ha un manual d’instruccions de Jordi Sabater Pi sobre com els ximpanzés construeixen les seves cases arbòries. Va dibuixar-ne els passos com si fos un manual d’Ikea, però fa, vet aquí el mèrit, 70 anys.