Els feminicidis de víctimes de més de 60 anys es dupliquen, però la por, la dependència i l’estigma social frenen les denúncies

La violència de gènere no té edat. Es pot patir al llarg de tota la vida o fins i tot iniciar-se en etapes avançades, quan factors com la dependència, la soledat o el deteriorament cognitiu o físic augmenten la vulnerabilitat de les víctimes. És el que transmeten les estadístiques que, en un context d’envelliment de la població, demostren que és un problema en augment, malgrat que els estereotips acostumen a associar aquesta xacra a persones més joves, cosa que perpetua el silenci i la invisibilitat de les que pateixen.

El registre de feminicidis del Ministeri d’Igualtat indica, per exemple, que el percentatge de víctimes mortals més grans de 60 anys s’ha duplicat des del 2019, i ha passat del 9% al 18,8% el 2025. En números bruts, van ser cinc víctimes el 2019 i nou el 2025, amb un pic de 12 el 2020. I, des de començament d’any, s’han registrat quatre feminicidis més de persones que superen els 60.

A més, l’estudi ‘Dones especialment vulnerables a la violència’, elaborat per la Delegació de Govern contra la Violència de Gènere, revela que el 5% de les dones de 65 anys o més han patit violència física per part d’alguna parella al llarg de la seva vida, un percentatge que s’eleva al 10,3% entre les dones de més de 75 anys.

Són dades preocupants malgrat que les estadístiques reflecteixen només la punta de l’iceberg, perquè una de les dificultats per aturar la violència contra les dones d’edat més avançada és que, en termes generals, van créixer en ambients masclistes i, per això, normalitzen el maltractament i en massa ocasions el pateixen, durant anys, en silenci. Per això i amb motiu del Dia Mundial de Presa de Consciència de l’Abús i el Maltractament en la Vellesa, que se celebra aquest dilluns 15 de juny, els col·lectius que representen les persones grans denuncien la falta de suport i polítiques específiques per prevenir la violència en la vellesa i urgeixen a prendre mesures específiques.

El pacte d’Estat

Per exemple, HelpAge España (oenagé que ajuda les persones grans a reclamar els seus drets) denuncia que només quatre de les 461 mesures recollides en el pacte d’Estat contra la Violència de Gènere fan referència específica a aquest col·lectiu, malgrat el seu pes creixent. Per capgirar la situació, l’entitat reclama que s’adaptin els recursos i serveis d’atenció a les necessitats específiques de les persones grans; nous estudis que permetin conèixer millor aquesta realitat i que hi hagi més coordinació entre les administracions, les entitats socials i el sistema sanitari i social, per donar una resposta integral.

«La prevenció i la conscienciació comunitària són eines essencials per detectar situacions de risc i afavorir la denúncia. Per això, és necessari reforçar els recursos de suport emocional, social i econòmic que permetin a les víctimes recuperar la seva autonomia i viure amb seguretat», reclama HelpAge España.

Al mateix temps, el president de la Confederació Espanyola d’Organitzacions de Gent Gran (CEOMA), José Luis Fernández Santillana, insta l’Executiu a coordinar «polítiques que connectin la violència en la vellesa, la discapacitat i l’abandonament, enfortint la prevenció». Aquesta organització remarca que les mesures haurien de donar no només suport institucional sinó «oferir atenció especialitzada a la dona gran i dependent, assistència jurídica i suport psicològic tant per a les víctimes com per als cuidadors per evitar la violència creuada i reduir els ambients tòxics».

Menyspreu i dependència

«Moltes persones grans pateixen situacions de menyspreu, aïllament o pèrdua de capacitat de decisió sense que el seu entorn ho identifiqui com a violència, cosa que es pot prolongar durant anys i generar conseqüències molt profundes en la salut emocional i el benestar de la persona», avisa Fernández Santillana. S’hi suma, segons la seva opinió, que «la por de les represàlies, la dependènciaemocional o econòmica, la pressió de la família o l’estigma social solen actuar de fre a la denúncia».

Segons el seu parer, ser dona i gran incrementa el risc de patir maltractament en la vellesa, situació que s’agreuja amb la dependència i la discapacitat. Per això, CEOMA exigeix que dins de les polítiques dissenyades per abordar la problemàtica s’incloguin mesures específiques per a dones amb discapacitat. Així mateix, l’entitat urgeix que la resposta institucional sigui «més coordinada» i una «mirada basada en drets i no únicament assistencial o paternalista».