El Govern començarà a pagar les ajudes exprés a la dependència
Es tracta d’una de les mesures que la Generalitat va anunciar en el marc del Pla Cura, que busca reduir les llistes d’espera, i que permet que les persones ja acreditades accedeixin més ràpidament a la prestació.
Un home en cadira de rodes passeja al costat d’una dona. | FERRAN NADEU
Afegeix-nos a GooglePau Lizana Manuel
El Govern començarà a pagar les primeres prestacions del conegut com a PIA Exprés de la dependència en les pròximes setmanes. Així ho va anunciar ahir la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, que va aclarir que la mesura permetrà que les persones amb un grau de dependència reconegut, però que esperen un cuidador no professional –o la prestació econòmica vinculada–, accedeixin de manera més ràpida a la prestació. Fins ara, després d’una primera visita dels equips de Drets Socials per establir el grau de dependència d’una persona, aquesta havia d’esperar un altre temps indeterminat fins que rebia una segona visita per redactar el seu Pla Individual d’Atenció (PIA), imprescindible per rebre la prestació final.
Així, en les ajudes per a usuaris amb cuidador no professional, la Generalitat ha unificat aquests dos tràmits, per la qual cosa no transcorren més de dues setmanes entre que el beneficiari rep la visita fins que finalment acaba cobrant l’ajuda que se li ha assignat. Les quantitats abonades per la Generalitat varien en funció del cas i del grau de dependència. D’altra banda, també s’avançaran les prestacions a aquelles persones que, en lloc d’un cuidador no professional, demanin entrar en algun recurs residencial. En el seu cas, més endavant, rebran ajudes de fins a 200 euros quan ja tinguin reconegut el grau de dependència però no hi hagi places disponibles als centres.
60 dies en quatre anys
El PIA Exprés és una de les mesures que l’Executiu va anunciar en el marc del Pla Cura, que busca reduir les llistes d’espera del sistema d’atenció a la dependència a 60 dies en quatre anys. Ara com ara, el temps mitjà d’espera és de 275 dies, tot i que el recorregut burocràtic complet pot allargar-se fins als 397. Així ho recull l’informe sobre l’atenció a la dependència a Catalunya que ahir va fer públic el Comitè d’Experts per a la Transformació i la Innovació Social (CETIS).
La mesura anunciada per la consellera va en línia, precisament, amb les conclusions del comitè d’experts, que depèn directament del mateix Departament de Drets Socials. Els acadèmics –és el quart informe que presenten– defensen al document d’una cinquantena de pàgines que, a curt termini, és necessari "reforçar les eines de recolzament immediat a les persones que entren en el sistema". A més del PIA Exprés, aquestes mesures passen per gestors de casos que acompanyin cada beneficiari de manera individual o valoracions sociosanitàries úniques i més ràpides per a casos d’alta complexitat com per exemple l’ELA o les demències avançades.
També criden a activar immediatament la "digitalització" dels tràmits per reduir les llistes d’espera. La consellera va celebrar, de fet, que aquest procés tecnològic hagi anat prenent forma en els últims mesos. "Hem passat d’un 6% a un 80% de sol·licituds digitals" per rebre una prestació del sistema de dependència "en uns quants mesos", va defensar la màxima responsable de Drets Socials. "Un pas tan petit ha escurçat dues setmanes el temps d’espera", va destacar també Martínez Bravo.
Integració sanitària
A mitjà termini, el principal objectiu assenyalat pels experts és la consolidació de l’Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària de Catalunya (Agaiss). De fet, durant la taula rodona que van protagonitzar els autors en un acte al CosmoCaixa, un dels mantres més repetits va ser el de la necessitat de coordinar millor les dades de Salut i Drets Socials per agilitar els diagnòstics.
De nou, aquest és un dels objectius que s’ha marcat el Govern al Pla Cura, que contempla que en pocs anys les prestacions de dependència puguin sol·licitar-se directament als CAP. De fet, la presidenta del CETIS, Rosa Alarcón, va recordar que ja s’estan fent proves pilot en aquest sentit a Vic i Castelldefels.
En última instància, l’informe també proposa garantir un finançament estable del sistema i avançar cap a models de residències "més personalitzats i centrats en la persona". Es tracta, per exemple, d’impulsar habitatges que tinguin serveis en lloc de residències com les actuals.
