El Govern incrementa la inversió en les ‘fàbriques d’aigua’ de l’àrea de Barcelona: 76 milions aniran a la potabilitzadora del Ter

«Ara és el moment d’invertir, no quan hi torni a haver un període de sequera». D’aquesta manera ha definit la delegada del Govern a Barcelona, Pilar Díaz, l’aposta de l’Executiu per incrementar els fons destinats a reforçar el cicle de l’aigua en els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a aquest 2026. En concret, els comptes del Govern, que preveuen aprovar-se a principis de juliol, preveuen una inversió de 1.586,1 milions d’euros en la vegueria de Barcelona, un 45% més que en els últims comptes aprovats, el 2023. Pel que fa a les inversions en infraestructura hídrica, l’executiu té reservats un total de 195,1 milions d’euros, sol, a l’àrea de Barcelona.

«No ens relaxem. S’ha d’invertir. No podem trobar-nos a punt de no poder obrir l’aixeta com ens va passar fa poc», ha apuntat Díaz en una trobada amb els mitjans de comunicació per aterrar els pressupostos. La delegada del Govern ha recordat que Catalunya ha patit recentment «una sequera molt severa» i ha advertit que, arran dels efectes cada vegada més notables del canvi climàtic, és probable que torni a passar».

Així, les inversions en la gestió del cicle de l’aigua creixen un 13% respecte al pressupost del 2023. D’aquesta manera, s’actuarà en equipaments com l ’Estació de tractament d’aigua potable del Ter – amb una inversió prevista de 72 milions d’euros–, la planta de tractament d’aigües potables més gran de Catalunya i un equipament fonamental per al proveïment de l’àrea metropolitana. La potabilitzadora del Ter se situa en els termes municipals de Cardedeu, Llinars i la Roca del Vallès i va entrar en funcionament el 2 de juliol de 1966. Així, té una capacitat de tractament de vuit metres cúbics per segon i pot emmagatzemar fins a 557.664 metres cúbics. A més, els comptes de l’executiu també reserven 22 milions d’euros per actuar a l’estació de Montcada, 13,9 milions a la del Llobregat o vuit milions per a la dessalinitzadora del Llobregat.

Més enllà del cicle de l’aigua, aquests gairebé 1.600 milions d’euros es repartiran també entre els àmbits de la salut, les infraestructures ferroviàries, els equipaments educatius i la promoció del comerç. La delegada del Govern també ha insistit que els comptes de la Generalitat ja s’avancen a futurs exercicis i reserven partides per als anys 2027, 2028 i 2029. En aquest sentit, les obligacions plurianuals compromeses per l’executiu fins al 2029 en la vegueria de Barcelona ascendeixen a un total de 2.369 milions d’euros. Una xifra que es preveu que creixi a mesura que puguin tirar endavant nous pressupostos.

L’aigua a l’àrea de Barcelona

Les preocupacions associades al canvi climàtic del Govern de cara a la possible escassetat d’aigua davant futurs episodis de sequera és també compartida per l’ Àrea Metorpolitana de Barcelona (AMB). En la conurbació més immediata de la capital catalana, el precedent de la crisi hídrica viscuda entre 2022 i 2025 ha reforçat la necessitat de, per exemple, estendre al riu Besòs el model de regeneració d’aigua ja aplicat al Llobregat, amb l’objectiu de convertir-lo en una peça clau del subministrament futur de l’àrea metropolitana.

Per això, el full de ruta per regenerar l’aigua del Besòs preveu la construcció de dues noves EDAR – estacions depuradores d’aigües residuals – i dues noves ERA – estacions de regeneració d’aigua – en dues fases: una primera fins al 2033 i una segona amb horitzó el 2038. L’AMB treballa actualment a la redacció del projecte constructiu, que no s’espera fins al 2028. Aleshores hauran d’estar garantides les fonts de finançament, encara pendents de concretar.

Així, les actuacions executades per Aigües de Barcelona per fer front a la sequera fins al 2026 sumen uns 150 milions d’euros. Segons la companyia, el model ha permès estabilitzar la demanda fins i tot en un context d’estrès hídric. Les seves dades indiquen que el consum d’aigua s’ha reduït en els últims 25 anys, al passar d’uns 185 a 138 litres per habitant i dia. En l’àmbit estrictament domèstic, el descens ha sigut de 124 a 97 litres per habitant i dia.

Més enllà de les infraestructures hídriques

En l’àmbit de la mobilitat, el Govern destinarà un total de 309,5 milions d’euros a projectes com les inversions en la línia 9 del metro (108,4 milions), la prolongació de la línia Llobregat-Anoia de FGC en el tram Plaça Espanya-Gràcia (101,3), material ferroviari de la línia de l’ Aeroport del Prat (50,3) i inversions en línies metropolitanes de FGC (47,3). Quant a l’àmbit educatiu, es construiran nous centres i es duran a terme obres de millora i manteniment d’alguns equipaments existents per un total de 92,3 milions d’euros. Destaquen l’escola Sentmenat (5,4 milions), la Paco Candel a l’Hospitalet (3,2), els nous instituts de Vallcarca (3,3), Les Cinc Sènies de Mataró (2,5) o l ’institut escola Trenta Passos de Barcelona (3,1). També s’ampliarà l ’institut escola a Sant Cugat (3,7).

En l’àmbit sanitari, s’invertiran 186,2 milions en la millora de les instal·lacions de centres com l’ Hospital de Sant Pau de Barcelona (15,2), l ’Hospital Clínic de Barcelona (23,9), l ’Hospital de Terrassa (5,9) i la construcció de l’Hospital de Santa Creu i Sant Pau (16,6), entre altres equipaments. Els nous comptes preveuen, a més, destinar 102,6 milions d’euros a l’ordenació i promoció del comerç amb la construcció del nou pavelló al recinte firal de Gran Via (76,6 milions d’euros), l’anomenat ‘Hall 0’, i la remodelació de la Fira de Montjuïc (25 milions).