"Les xarxes fan nens infeliços"

La Junta de Castella i Lleó, a través de Salut Pública, va confirmar ahir un cas de febre hemorràgica de Crimea-Congo (FHCC) a la província de Salamanca, diagnosticada a un home de 68 anys que diumenge va ser traslladat a l’hospital Gómez Ulla de Madrid, centre de referència per a aquests casos. L’home va ser atès a l’hospital universitari de Salamanca, segons va detallar la Conselleria de Sanitat, amb una picada per paparra i es manté en estat estable, tot i que amb la gravetat clínica que implica aquesta patologia i mesures d’aïllament i protecció dels professionals sanitaris previstes per a aquestes situacions. Ja s’han identificat els contactes de l’home a fi que puguin fer el corresponent seguiment, que consisteix a vigilar periòdicament la seva temperatura corporal i comunicar al seu epidemiòleg de referència qualsevol canvi en el seu estat de salut. Des de Salut Pública, i en coordinació amb l’àmbit assistencial, tan aviat com es va establir la sospita d’aquest possible cas es va posar en marxa el protocol d’actuació i coordinació entre les autoritats sanitàries del Ministeri de Sanitat i de la comunitat de Castella i Lleó.

La febre hemorràgica de Crimea-Congo està causada per un virus el mecanisme de transmissió principal del qual és la picada de la paparra del gènere Hyalomma, tot i que també pot transmetre’s de persona a persona per contacte amb sang o fluids del malalt. Quant a la prevenció de les picades per aquests aràcnids, les autoritats sanitàries recorden la importància d’utilitzar roba i calçat adequats durant les sortides al camp, així com transitar per camins i utilitzar repel·lents tant per a les persones com per als animals de companyia. I incideixen que les paparres que es puguin haver fixat han de de ser retirades al més aviat possible i de manera adequada, preferentment per professionals sanitaris.

El Regne Unit va confirmar ahir la prohibició de les xarxes socials per als menors de 16 anys, que entrarà en vigor en els primers mesos del 2027. La mesura afectarà plataformes com Instagram, TikTok, X o Snapchat i va ser anunciada després de finalitzar un procés de consulta pública en el qual el 90% dels pares s’hi van mostrar a favor. "Avui és un gran dia per al nostre país. Es tracta d’un gran pas, un canvi real per als nostres fills i el nostre futur", va afirmar el primer ministre britànic, Keir Starmer, en una roda de premsa a Downing Street. L’Executiu també estudia aplicar "tocs de queda nocturns" per als joves d’entre 16 i 18 anys, especialment pel que fa a l’anomenat "autoscroll infinit", i donarà a conèixer més detalls al juliol.

La prohibició per als menors de 16 anys, inspirada en el model implementat per Austràlia, afectarà les plataformes que permeten publicar contingut i l’objectiu del qual és facilitar la interacció social a través d’algoritmes. A més, el Govern britànic pretén anar més enllà i bloquejarà altres funcions en aquesta franja d’edat, com les retransmissions en directe i la comunicació amb desconeguts a través de xats en videojocs online i altres portals digitals. Aquestes restriccions també estaran activades "per defecte" en el cas dels menors de 17 anys, a fi d’evitar un canvi brusc al complir els 16 anys.

Starmer va llançar un dur atac contra les xarxes socials i va assegurar que la mesura facilitarà el desenvolupament dels més joves i millorarà la seva salut física i mental. "Les xarxes socials estan fent que els nens siguin infeliços. Faciliten que els assetjadors els assetgin i maltractin, i podrien fins i tot estar perjudicant la seva salut mental, a l’exposar-los a continguts perillosos perquè són els que criden l’atenció. Estan dissenyades per crear addicció", va alertar.

La prohibició ha suposat un alleujament per a la majoria dels pares al Regne Unit, inclosos els que han perdut els seus fills a causa de l’ús excessiu de les xarxes socials i a la seva exposició a continguts violents. Les principals organitzacions de defensa de la infància també van aplaudir la decisió, que van qualificar de "victòria" per als nens i els pares que han fet campanya aquests mesos per protegir els més joves de les aplicacions altament addictives.

Starmer va negar que la mesura pugui afectar les seves relacions amb les grans empreses tecnològiques i amb el president dels Estats Units, Donald Trump, i va insistir que la protecció dels nens està per davant dels interessos de plataformes com Facebook, X o Instagram. "Algunes empreses tecnològiques volen fer-nos creure que les xarxes socials són immutables, que formen part d’un ordre gairebé natural. Però hem de resistir-nos a aquest tipus d’indefensió. Tenim capacitat d’acció, podem canviar-les i ho farem", va assenyalar el primer ministre. La mesura afectarà les principals plataformes, però deixa fora les aplicacions de missatgeria instantània, com WhatsApp o Signal.

Crítiques a la mesura

Malgrat comptar amb un recolzament majoritari de la població, la decisió ha rebut crítiques d’alguns sectors, que alerten de les dificultats per fer complir la normativa i apunten que no s’aconseguiran els resultats esperats. L’ús de VPN i de comptes falsos per esquivar els controls ha sigut un dels problemes detectats a Austràlia, però el Govern britànic insisteix que implementarà nous mecanismes per evitar-ho, inclosos sistemes de reconeixement facial. Starmer va argumentar, a més, que la possibilitat que es produeixin fallades no eximeix el Govern de la seva responsabilitat de limitar una cosa que està resultant perjudicial per als més joves.

Els principals partits de l’oposició van valorar la mesura de forma positiva, tot i que van acusar Starmer, més qüestionat que mai, d’oportunisme polític.

Subscriu-te per seguir llegint